Els meus millors desitgos per a l'any que anem a entrar. Espere que els resultats acadèmics siguen els que espereu i necessiteu per encarar amb optimisme el vostre futur.
Quim Monzó
Us passe altra proposta per a desenvolupar el tema 5 de literatura. A Internet podeu trobar moltíssima informació sobre Quim Monzó, iixí com visualitzar entrevistes que se li han fet al llarg dels darrers anys.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
Quim Monzó (Barcelona, 1952) és autor d’uns quants llibres de contes, alguns excepcionals, en els quals no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadàver encarcarat. La millor referència de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis contes (1999).
Els contes de Quim Monzó sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de l’autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Cada una de les paraules que escriu Quim Monzó és insubstituïble i fascinadora. La seua prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament ni a la retòrica, sinó perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre, assolint d'aquesta manera la restitució del seu valor original; així, les frases fetes deixen de ser tòpiques. Es pot dir que la prosa de Monzó és tan inimitable com la de tots els grans escriptors.
Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Monzó fa que les històries esquiven qualsevol temptació melodramàtica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor.
Un altre fil temàtic és el que converteix la narració en una guia contemporània de la vida exasperada d’una gran ciutat. La solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia queden reproduïts en les voltes que peguen els personatges de Monzó entre les cares anònimes dels veïns dels carrers i els clients dels bars, insegurs i a la recerca de no se sap ben bé quina il·lusió. Aquests camins sense rumb que emprenen els protagonistes de molts de contes de Monzó solen convertir-se en una barreja indefinida de ritu i joc. Són estratègies per a retardar la bogeria i la desolació.
Un altre grup temàtic és la faula moral, així com els que exploren l’activitat d'escriure i crear, les paradoxes, les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l’acte de fer literatura.
Els seus contes admeten diverses lectures perque Quim Monzó ha tingut el suficient respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants camins.
Els contes de Quim Monzó sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de l’autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Cada una de les paraules que escriu Quim Monzó és insubstituïble i fascinadora. La seua prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament ni a la retòrica, sinó perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre, assolint d'aquesta manera la restitució del seu valor original; així, les frases fetes deixen de ser tòpiques. Es pot dir que la prosa de Monzó és tan inimitable com la de tots els grans escriptors.
Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Monzó fa que les històries esquiven qualsevol temptació melodramàtica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor.
Un altre fil temàtic és el que converteix la narració en una guia contemporània de la vida exasperada d’una gran ciutat. La solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia queden reproduïts en les voltes que peguen els personatges de Monzó entre les cares anònimes dels veïns dels carrers i els clients dels bars, insegurs i a la recerca de no se sap ben bé quina il·lusió. Aquests camins sense rumb que emprenen els protagonistes de molts de contes de Monzó solen convertir-se en una barreja indefinida de ritu i joc. Són estratègies per a retardar la bogeria i la desolació.
Un altre grup temàtic és la faula moral, així com els que exploren l’activitat d'escriure i crear, les paradoxes, les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l’acte de fer literatura.
Els seus contes admeten diverses lectures perque Quim Monzó ha tingut el suficient respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants camins.
[400 paraules]
Self Service. Barcelona: Iniciativas Editoriales SA, 1977.
Uf, va dir ell. Barcelona: Quaderns Crema, 1978.
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Barcelona: Quaderns Crema, 1980.
L'illa de Maians. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
Hotel Intercontinental. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.
Guadalajara. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
Vuitanta-sis contes. (Uf, va dir ell, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara). Barcelona: Quaderns Crema, 1999.
El millor dels mons. Barcelona: Quaderns Crema, 2001.
Tres Nadals. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
Els indis de Joan Solà
“ELS INDIS”, fragment d’una conferència de Joan Solà
a)El tema del text és la discriminació dels indis americans per part dels colonitzadors europeus. També podríem enunciar el tema com: Crítica als atacs de les grans potències als pobles indígenes.
Ho corroborem amb els mots temàtics “terres, indis, nadius, invasors”, etc. A més, el títol és parcialment temàtic perquè sí que parla dels indis però de manera parcial sense massa especificacions.
L’estructura externa es composa d’un títol i 3 paràgrafs. Ara bé, la interna es dividix en la introducció (l.1.3), on l’autor presenta de manera objectiva l’actual situació dels indis americans. El desenvolupament arriba fins el final del fragment (l.4-30), i s’enumeren tota una sèrie de causes i conseqüències de l’arribada i abús dels colons europeus. No trobem conclusió perquè és
un fragment d’una conferència i està inacabat.
La tesi del text la trobem a la primera part: els indis americans són una cultura oblidada. Per tant el text és analitzant. I podríem afegir que la progressió temàtica és linial, ja que cada argument et porta a un altre de nou.
b) Els indis, a l’arribada dels europeus a partir del s.XV, comencen a patir una sèrie d’abussos per part dels nous colonitzadors. Perden les seus possessions i es veuen obligats a anar-se’n de les seues terres. A hores d’ara, aquelles cultures són simplement un record de museu i, els que encara queden són víctimes del menyspreu i de les ànsies de poder dels anomenats “blancs”. També cal dir que aquest bandejament d’aquestes cultures ancestrals ha suposat un empobriment cultural i lingüístic que l’estat americà intenta compensar amb alguns privilegis econòmics i territorials.
c) Aquest text no és exclusivament expositiu, ja que trobem característiques típiques dels textos
argumentatius. Hi ha per exemple,alguns recursos modaliutzadors amb els quals l’autor es fa
present i dóna la seua opinió. Trobem molt de lèxic valoratiu (“dràsticament, menyspreu, brutals, malparts, esbarriats, delmats, generalment” etc.). Una altra característica present als textos argumentatius és l’ús dels signes gràfics, molt presents al text però que explicarem en la pròxima pregunta. També hi ha diversos mots amb un caràcter irònic, en les quals l’autor afig de manera implícita el seu punt de vista.
d) L’autor usa diversos recursos gràfics per donar-li al text un matís irònic: les cometes, la cursiva i fins i tot, els parèntesis que inclouen comentaris subjectius. A tall d’exemple, les cometes de la l.8 “arqueològica” fan que el lector es pare a pensar en un altre significat. Igual passa a la línia 23, amb el mot “reserves”. La cursiva indica que cal veure un significat diferent al
que realment té. Tot això, ho podréim posar com a recursos modalitzadors i subjectivitzadors.
Els dialectes de la nostra llengua
Ja hem comentat a classe que la nostra llengua es divideix en dos grans blocs dialectals; l'oriental i l'occidental. Al selectiu haureu d'identificar a quin bloc dialectal pertany el text, per tant, heu de conéixer els trets que identifiquen cada bloc. Recordeu que el valencià es troba dins del bloc occidental de la llengua.
En aquest enllaç podeu obtindre informació de gran utilitat per a preparar els exàmens del curs i les PAU:
http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/
En aquest enllaç podeu obtindre informació de gran utilitat per a preparar els exàmens del curs i les PAU:
http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/
Tema i estructura "Enllà de l'horitzó"
Introducció:
A primer colp d’ull ens trobem davant un text fragmentari, corresponent a l’inici del capítol I, de la novel·la d’Enric Valor,”Enllà de l’horitzó”. Només hi ha elements del codi lingüístic i del tipogràfic.
Com que es tracta d’un text escrit, el seu canal és visual, la qual cosa implica que és un text preparat, que ni emissor ni receptor comparteixen el lloc ni l’espai de l’acte comunicatiu, i que la capacitat de resposta immediata està bastant limitada, per bé que a hores d’ara fenòmens com el xat o el correu electrònic via Internet l’han ampliada bastant.
Aquest text pertany a l’àmbit literari, concretament al gènere narratiu.
Com que es tracta d’un text escrit, el seu canal és visual, la qual cosa implica que és un text preparat, que ni emissor ni receptor comparteixen el lloc ni l’espai de l’acte comunicatiu, i que la capacitat de resposta immediata està bastant limitada, per bé que a hores d’ara fenòmens com el xat o el correu electrònic via Internet l’han ampliada bastant.
Aquest text pertany a l’àmbit literari, concretament al gènere narratiu.
Estructura textual:
El text és fonamentalment narratiu, amb un intent de descripció quan parla de la vila de Cassana i un fragment dialogat, quan Toni Bernabeu entra on treballa el narrador. L’estructura externa consta de quatre paràgrafs i una frase en estil reportat o directe (les paraules de Bernabeu).
L’estructura interna té tres parts:
1a. La situació a Espanya.(el primer paràgraf, més llarg)
2a. La situació al País Valencià (segon paràgraf)
3a. La situació a Cassana (del tercer paràgraf fins al final)
El text és fonamentalment narratiu, amb un intent de descripció quan parla de la vila de Cassana i un fragment dialogat, quan Toni Bernabeu entra on treballa el narrador. L’estructura externa consta de quatre paràgrafs i una frase en estil reportat o directe (les paraules de Bernabeu).
L’estructura interna té tres parts:
1a. La situació a Espanya.(el primer paràgraf, més llarg)
2a. La situació al País Valencià (segon paràgraf)
3a. La situació a Cassana (del tercer paràgraf fins al final)
Com qualsevol text narratiu, hi ha un plantejament (forts bombardejos), un nus (govern i gent del carrer han d’abandonar les ciutats i arriben al País valencià). No hi trobem un clar desenllaç, encara que alguns han interpretat l'arribada a la Vila de Cassana com una mena de conclusió del fragment.
Altra opció:
Dividir el text en dues parts. Una introducció formada pels dos primers paràgrafs, en què es narra l'ofensiva de Franco contra Madrid, la situació desesperada dels republicans assetjats i la decisió de traslladar els refugiats al País Valencià. En la segona part del text (nus), l'acció se centra a la Vila de Cassana, un poble de l'interior del País Valencià.
Pel que fa al tema:
En tant que expressió breu i precisa del significat global del text, seria el següent: l'arribada dels refugiats al País Valencià procedents de Madrid.
Mercè Rodoreda i la seua producció literària.
En el tema 3 de literatura treballarem Mercè Rodoreda, una de les escriptores més importants del segle XX en la nostra llengua i màxima representant de la novel·la psicològica.
L'item del tema és el següent: La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personantges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què? Una proposta amb 150 paraules la podeu descarregar en l'enllaç que teniu al marge dret. Com sempre, sabeu que podeu completar la informació a través de la xarxa. Ací teniu enllaços que us poden ser ben útils:
http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797
http://www.youtube.com/watch?v=1Pb4znoe9Ts
http://www.tv3.cat/videos/250609
Com es fa una ressenya
La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…) o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.
La ressenya té aquestes dues parts estables: l'encapçalament, que s’organitza d’una manera molt estereotipada en un sol ―el primer― paràgraf del text; i el cos de l'escrit, que presenta molta llibertat compositiva i es distribueix en diversos ―la resta de― paràgrafs. A continuació t’exposem el contingut detallat de cadascuna d’aquestes parts, perquè tries el que més et convinga:
L'encapçalament:
L'encapçalament bàsic presenta les dades bibliogràfiques del producte ressenyat. En el cas de ressenyes de llibres, les més freqüents, sol haver-hi el nom de l'autor o autors; el títol de l'obra (i el subtítol); el número del volum i el nombre de volums, si s’escau; el número de l'edició, si no és la primera; la ciutat on s'ha publicat; l'editor; la data de publicació i, si cal, la col·lecció i el número. També és convenient fer-hi constar el nombre de pàgines.
En un tipus d’encapçalament més complet s'hi pot consignar el número normalitzat (ISBN), la mida del llibre i, fins i tot, el preu.
El cos de la ressenya:
Un bon model a seguir és el que presenta aquests apartats:
Introducció. Es tracta d'un petit paràgraf que conté unes paraules inicials de funció eminentment fàtica, a fi i efecte d'atreure el lector i d’establir-hi un bon canal de comunicació. La introducció és un lloc apropiat, per exemple, per a comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seva actualitat o oportunitat, la relació de l'obra amb les anteriors del mateix autor, la política editorial que ha permès publicar-la, etc. És a dir, per situar una mica el text referenciat. Amb tot, cal considerar que aquesta apartat no és obligatori, ja que, si l’autor ho considera convenient, també pot fer començar la ressenya in media res.
Resum: És una part imprescindible de la ressenya. Es pot oferir abans del comentari crític o, com passa molt sovint, alternant-hi, de manera que aquest incorpora informalment la informació bàsica del text. El resum té la funció de substituir i fer disponible el text inicial i alhora la de delimitar el domini de referències per a l'activitat del comentari. Procura que siga sempre un resum precís i no gaire llarg, que només t’ocupe una xicoteta part de la ressenya.
Comentari crític: És el rovell de l’ou de la ressenya i, per tant, ha de mirar d’incorporar tots els aspectes més rellevants i significatius sobre l’obra producte del treball de recerca complementari que s’ha de fer. La manera com has de disposar tota aquesta informació tractada és d’ordre lliure, sempre i quan procures fer-ho d’una manera clara i lògica, que permeta que el/la lector/a de la ressenya puga comprendre amb claredat els teus comentaris i els teus punts de vista sobre l’obra.
Conclusió: Es tracta d’un últim paràgraf que, a tall de colofó, tanca la ressenya.
Criteris d'avaluació i llibres voluntaris
Us he penjat els criteris d'avaluació i el llistat de llibres voluntaris (marge dret). Recordeu que m'heu de confirmar les lectures voluntàries abans del 30 d'octubre del 2010. També teniu a la vostra disposició un enllaç on podeu descarregar-se la programació del curs que us vaig respartir el primer dia de classe, així com els dos primers temes de literatura.
Ànims!!
Enric Valor i Vives
Ja hem comentat que el tema 2 de literatura tracta sobre l'obra literària d'Enric Valor, un dels escriptors valencians més important del segle XX. Per poder completar i ampliar el tema que us he lliurat a classe, ací us passe uns enllaços que us poden resultar interessants:De la Universitat d'Alacant
http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/biografia.htm
Pàgina d'escriptors en llengua catalana
http://www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_sec=2939
Proposta de resums text Enllà de l'horitzó
Us passe les dues propostes de resum del text Enllà de l'horitzó d'Enric Valor que vam llegir ahir a classe. Us recorde, també, que al marge dret d'aquest blog teniu un apartat que diu Temes de literatura. Hi trobareu els temes a mesura que els anem repartint a classe.
RESUM MODEL 1 (OPCIÓ A)
ENLLÀ DE L’HORITZÓ
Les tropes feixistes assetgen la capital d’Espanya, Madrid, en plena guerra civil espanyola. El president del govern, Largo Caballero, decideix traslladar la capital de l’Estat a una ciutat més segura, València. El País Valencià, en general, es converteix en un lloc ideal per als refugiats castellans que són ben rebuts per la massa dominant d’esquerres. Les nostres terres garantien un clima dolç i una rica agricultura que els assegurava aprovisionaments. La Vila de Cassana, a l’interior del País Valencià, no va ser una excepció.
Quan es va desfermar l’atac general de l’exèrcit de Franco contra Madrid, el capità general dels republicans, Miaja, va organitzar la defensa de la capital, però, a causa de la gravetat del Setge es va haver d’evacuar part de la població. Els refugiats es van dirigir al País Valencià, que oferia un bon aprovisionament d’aliments i un clima càlid, a més hi predominava la gent d’esquerres. A Cassana, poble d’interior del País Valencià, començaren els preparatius per acollir-ne uns quants.
RESUM MODEL 1 (OPCIÓ A)
ENLLÀ DE L’HORITZÓ
Les tropes feixistes assetgen la capital d’Espanya, Madrid, en plena guerra civil espanyola. El president del govern, Largo Caballero, decideix traslladar la capital de l’Estat a una ciutat més segura, València. El País Valencià, en general, es converteix en un lloc ideal per als refugiats castellans que són ben rebuts per la massa dominant d’esquerres. Les nostres terres garantien un clima dolç i una rica agricultura que els assegurava aprovisionaments. La Vila de Cassana, a l’interior del País Valencià, no va ser una excepció.
Quan es va desfermar l’atac general de l’exèrcit de Franco contra Madrid, el capità general dels republicans, Miaja, va organitzar la defensa de la capital, però, a causa de la gravetat del Setge es va haver d’evacuar part de la població. Els refugiats es van dirigir al País Valencià, que oferia un bon aprovisionament d’aliments i un clima càlid, a més hi predominava la gent d’esquerres. A Cassana, poble d’interior del País Valencià, començaren els preparatius per acollir-ne uns quants.
Com fer un bon resum
Ja sabeu que una de les preguntes que es formula en el primer bloc de l'examen de les PAU és el resum d'un text amb una extensió màxima de 10 línies. Ací us passe un enllaç on es comenta que heu de fer per aconseguir un resum perfecte. Recordeu que resumir és reduir el text en 1/4 part i no hi pot haver cap opinió personal.
Ací teniu l'enllaç:
Comença el curs 2010-2011, benvinguts
En el dia de hui hem començat el curs escolar 2010/2011. Enguany aquest blog serà una ferramenta de treball per als meus alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l'IES Enric Valor de Picanya. Espere, sincerament, que les noves tecnologies, i concretament aquest blog, us servisquen per ampliar els vostres coneixements de cara als exàmens i en el cas de 2n de Bat de cara a les PAU. Per la meua part intentaré perfecccionar els temes de literatura i corregir tots els erros que vaig cometre el curs passat.
Gràcies!
Gràcies!
Examen setembre PAU
Pere Calders i Joan Fuster han estat els textos seleccionats per a l'examen de setembre de les PAU. El text de calders es tractava d'un fragment d'uns dels seus contes que s'inclou dins de l'Obra Invasió subtil i altres contes. El text de Joan Fuster, en canvi, es tractava d'una reflexió assagística sobre les límits difusos de les etapes de la vida; l'adolescència, la joventut, la maduresa i la vellesa.
Us passe els criteris de correcció dels dos models. Espere que tingueu molta sort!!
http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF109.pdf
Solucionari:
http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF110.pdf
Us passe els criteris de correcció dels dos models. Espere que tingueu molta sort!!
http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF109.pdf
Solucionari:
http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF110.pdf
Examen selectiu valencià 2010
Estimats alumnes;
Com ha anat l'examen? Espere que molt bé. Jo almenys estic satisfect perquè encara que no ha eixit Enric valor, com molts de nosaltres pensàvem, han eixit dos autors que hem treballat bastant a classe; Mercé Rodoreda i Joan Francesc Mira. Supose que eren dos temes que portaveu estudiats, no? Pel que fa als textos, pense que estaven prou fàcils. Encara que a mi personalment m'ha semblat més senzill el text de Mercé Rodoreda, que com heu observat era un fragment de la seua obra La Plaça del Diamant.
Què us ha semblat l'examen? M'agradaria que em donareu la vostra opinió i m'enviareu algun missatge al correu elctrònic. Jo, encara que estic immers en la correcció dels exàmens del selectiu, us intentaré contestar.
Espere que les notes siguen ben altes i que us servisquen per a cursar la carrera que desitgeu.
Una abraçada
Enhorabona a tots i totes!!
Des d'aquest blog vull donar-vos l'enhorabona per la feina que heu fet al llarg del curs. La majoria de vosaltres heu vist compensat aquest esforç amb bones notes i ara encareu les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) amb mols ànims i una grandíssima il·lusió. Alguns de vosaltres optareu per fer un cicle de grau superior i buscar una eixida laboral que estic convençut que aconseguireu perquè per damunt de tot heu demostrat humanitat i coratge.
Sols espere poder haver contribuït mínimament en la vostra formació. Si és així, jo em done per satisfet.
Ja sabeu quina és la manera que teniu de contactar amb mi. No us podeu permetre cap dubte.
Estic a la vostra disposició.
Model 3, opció B
Com vaig dir a classe, ací teniu el solucionari del model 3, opció B, dels exàmens de les PAU. El darrer apartat no l'he posat perquè, com sabeu, s'ha de desenvolupar el tema de literatura (que ja el teniu) i fer l'article d'opinió (resposta lliure)
Apartat comprensió del text:
http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/self.aspx/.Public/Soluci%c3%b3%20Model%203%20opci%c3%b3%20B.rtf
Apartat anàlisi lingüística:
http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/self.aspx/.Public/Model%203%5EJ%20opci%c3%b3%20B.rtf
Apartat comprensió del text:
http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/self.aspx/.Public/Soluci%c3%b3%20Model%203%20opci%c3%b3%20B.rtf
Apartat anàlisi lingüística:
http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/self.aspx/.Public/Model%203%5EJ%20opci%c3%b3%20B.rtf
Enllaç amb els models de les PAU
Com ja us he dit a classe, els professors hem disposat de 3 models (opció Ai B) de les noves proves. Tots, els 6 models, els hem treballat però us passe l'enllaç per si se'ls voleu descarregar. Si teniu algun dubte abans de les proves ja sabeu el meu coreu electrònic, no dubteu en fer-me preguntes i si us les puc contestar us les contestaré amb molt de gust...
Model 1
Model 2
Model 3
Agenda per al final de curs
Us passe l'agenda prevista per al final de curs:
Dia 17: Es lliuraran les notes del darrer examen. A les 18, 15 hores es farà l'examen (SUM) per a tots aquells que no hagen fet la prova oral del llibre de lectura obligatòria (convocatòria única).
Dies 18, 19 i 20: Es realitzaran les revisions dels exàmens al departament de valencià. Examens orals dels llibres voluntaris.
Dia 24: Es donaran les notes finals de la 3ª avaluació. La nota de final de curs quedarà pendent de l'avaluació del grup que tindrà lloc el dia 26 de maig.
Molta Sort!!
Dia 17: Es lliuraran les notes del darrer examen. A les 18, 15 hores es farà l'examen (SUM) per a tots aquells que no hagen fet la prova oral del llibre de lectura obligatòria (convocatòria única).
Dies 18, 19 i 20: Es realitzaran les revisions dels exàmens al departament de valencià. Examens orals dels llibres voluntaris.
Dia 24: Es donaran les notes finals de la 3ª avaluació. La nota de final de curs quedarà pendent de l'avaluació del grup que tindrà lloc el dia 26 de maig.
Molta Sort!!
Assaig; Joan Fuster i Joan Francesc Mira
Com ja he
m comentat a classe els darrers dies, el colofó als temes de literatura (tema 15 i 16) el posen dos assagistes ben importants; Joan Fuster i Joan Francesc Mira. Es tracta de dos autors valencians que tenen molt de pes en la nostra literatura i que, per tant, hauren de tindre'ls ben presents per a l'examen de dijous, dia 6 de maig, així com per a les PAU.
m comentat a classe els darrers dies, el colofó als temes de literatura (tema 15 i 16) el posen dos assagistes ben importants; Joan Fuster i Joan Francesc Mira. Es tracta de dos autors valencians que tenen molt de pes en la nostra literatura i que, per tant, hauren de tindre'ls ben presents per a l'examen de dijous, dia 6 de maig, així com per a les PAU.Us passe una xicoteta biografia dels dos autors:
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural. Va ser president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).
Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000). És autor de novel·les i reculls de contes: Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), novel·la que va rebre els premis Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L’any 2002 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori, que va merèixer també el premi de la Crítica. A més de la seva faceta creativa s'ha de ressenyar la seva tasca com a traductor, per la qual ha rebut diversos premis. Destaquen especialment les versions de la Divina Comèdia (2001), de Dante Alighieri; la dels Evangelis (2004), i la d'El tramvia, de Claude Simon. Per la seva dedicació cívica ha rebut la Creu de Sant Jordi (1991). És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Tots els temes de literatura
Ja teniu a la vostra disposició tots els temes de literatura que entren per a l'examen del selectiu. Ja sabeu que per a l'examen del dia 6 de maig se'ls heu d'estudiar tots i així practiqueu per a les PAU.
Molts ànims
Us passe l'enllaç
Dossier conceptes teòrics per a l'examen del selectiu
Us passe un enllaç on podeu descarregar-se el dossier que he elaborat amb alguns aspectes teòrics que haureu d'estudiar per als examens de classe i per a l'examen de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), recordeu que aquest dossier us ajudarà però heu de completar aquesta teoria amb els fulls que hem repartit a classe i amb el llibre de text.Molta sort!!
Power Point sobre la literatura de postguerra en la nostra llengua
Com ja sabeu el greixut del temari de 2n de batxillerat transcorre en la postguerra. Buscant per la xarxa, he trobat aquest power point que ha penjat una professora de l'IES Eduardo Merello del Port de Sagunt, Mercé Durà, que us pot servir per a fer-se una idea general del panorama històric i polític d'aquesta època.
Bon profit i estudieu molt per a l'examen d'aquest dijous.
Temes de literatura de l'1 al 14
En aquest enllaç podeu descarregar-se els temes de literatura de l'1 al 14, són els temes que aniran per al pròxim examen que faren després de les vacances de pasqua. Recordeu que en aquest examen també entraran els temes del llibre de l'1 al 10 i tots els apunts que hem lliurat al llarg de curs. Cal escalfar motors perquè l'examen del selectiu ja el tenim ben aprop.
Molts ànims!
El teatre actual; Josep Maria Benet i Jornet
Al llarg d'aquesta setmana continuarem treballant les característiques del teatre actual i ens centrarem en la figura de Josep Maria Benet i Jornet (tema 14). Tot i que el tema de literatura d'aquest autor ja us l'he passat fotocopiat, en els següents enllaços podeu completar i ampliar la informació:
Biografia
Obra
Video (entrevista a TV3 sobre les seues sèries de televisió)
Examen de lectura i més coses sobre Enric Valor
Es convoca a tot l'alumnat que No haja fet l'examen de lectura de Temps de fang d'Albert Hernàndez i Xulvi, a la Sala d'usos Múltiple (SUM), dimecres 3 de març de 2010 a les 15, 30 hores. Tot aquell que no es presente tindrà un No presentat a l'examen de lectura. Us recorde que heu de lliurar l'article d'opinió i el treball voluntari (els qui vulguen, és clar).
Enric Valor
Ja us vaig dir que la figura de l'escriptor de Castalla, Enric Valor, adquireix enguany una importància capdal perquè, entre d'altres coses, es compleix el desé aniversari de la seua mort, 13 de gener de l'any 2000. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLL) ha acordat nomenar-lo escriptor de l'any. Per si voleu saber més d'ell, ací us passe l'enllaç d'un article d'opinió que s'ha publicat al diari Avui en la seua memòria:
http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0121/100121sup_a007.pdf
Enric Valor
Ja us vaig dir que la figura de l'escriptor de Castalla, Enric Valor, adquireix enguany una importància capdal perquè, entre d'altres coses, es compleix el desé aniversari de la seua mort, 13 de gener de l'any 2000. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLL) ha acordat nomenar-lo escriptor de l'any. Per si voleu saber més d'ell, ací us passe l'enllaç d'un article d'opinió que s'ha publicat al diari Avui en la seua memòria:
http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0121/100121sup_a007.pdf
Examens de les PAU Model 1 (A i B) complets i més informació teòrica sobre el teatre català actual...
Us passe el model 1 (A i B) del selectiu, que ja hem treballat a classe, totalment corregit:
Per aquells que vulguen ampliar la informació dels temes de literatura que parlen sobre teatre, ací teniu un article interessantíssim de Francesc Massip sobre el Teatre català actual. Us el recomane:
L'obra dramàtica de Manuel de Pedrolo
Us passe una sèrie d'enllaços on podeu completar la informació que us he donat a classe sobre l'obra de Manuel de Pedrolo.
Ja sabeu que quan més sucre, més dolç...
Temes de literatura de l'1 al 12
Em aquest enllaç us podeu descarregar els temes de literatura de l'1 al 12. Recordeu que aquests són els temes que entraran en el pròxim examen. La resta de temes, del 13 fins al 16, els donarem al llarg de la tercera avaluació.
Sort per a tothom però no s'oblideu, si voleu aprovar cal estudiar...
Temes 9 i 10 de literatura. Característiques bàsiques poesia catalana actual i Miquel Martí i Pol
Durant la pròxima setmana treballarem a classe els temes 9 i 10 de literatura:
9.- Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10.- La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho
Amb aquests dos temes acabem amb la poesia i ens endinsem amb altre gènere literari, el teatre. Us passe l'enllaç on se'ls podeu descarregar
En aquest enllaç també hi podem extraure més informació de Miquel Martí i Pol, un dels poetes més destacats de la poesia catalana del segle XX
Continguts del pròxim examen
Esimat alumnat de 2n de batxillerat;
Molt prompte haureu de fer el primer examen de la segona avaluació. Amb la finalitat de facilitar-vos una mica més la vostra tasca d'estudi, us informe dels continguts d'aquest examen. Ja sabeu, si teniu algun dubte m'ho pregunteu a classe o mitjançant el correu electrònic:
Cal recordar que l'examen serà com el del selectiu, però sols tindreu un model. Cal estudiar els temes del llibre de l'1 al 5 i els 8 temes de literatura que hem donat.
A) En el primer apartat Comprensió del text (3 punts). Entrarà el resum, el tema, l'estructura, la tipologia textual, el registre, la variació dialectal, la modalització, els recursos tipogràfics i les veus del discurs.
B) En el segon apartat Anàlisi lingüística del text ( 3 punts). Entrarà la sintaxi, els pronoms febles, sinonimia i antonimia, hiperònims i hipònims, camps semàntics, obertura de vocals, sonoritzacions de consonants.
D) En el tercer apartat Expressió i reflexió crítica (4 punts). Entraran els 8 temes de literatura que hem donat al llarg del curs. Dos temes a desenvolupar-ne un, amb 150 paraules. Per si us en falta algun, ací teniu aquest enllaç:
A més, haureu de fer un escrit personal de 150 paraules relacionat amb el contingut del text.
Molta sort i ànims!
Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu
Com ja sabeu, els temes 7 i 8 de literatura es centren en dos dels poetes més importants que ha donat la nostra literatura en el segle XX; Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu. Per completar una mica més la informació de classe i els temes que hem elaborat, us passe uns enllaços:
Vicent Andrés Estellés
http://www.escriptors.cat/autors/andresv/pagina.php?id_sec=227
http://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs&feature=related
Salvador Espriu
http://www.escriptors.com/autors/esprius/pagina.php?id_sec=732
http://www.youtube.com/watch?v=Bnw61_sGyh8
http://www.youtube.com/watch?v=fs_BGPGgM68
http://www.youtube.com/watch?v=60Rlq-QZaiA
Vicent Andrés Estellés
http://www.escriptors.cat/autors/andresv/pagina.php?id_sec=227
http://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs&feature=related
Salvador Espriu
http://www.escriptors.com/autors/esprius/pagina.php?id_sec=732
http://www.youtube.com/watch?v=Bnw61_sGyh8
http://www.youtube.com/watch?v=fs_BGPGgM68
http://www.youtube.com/watch?v=60Rlq-QZaiA
Model 1 opció A del selectiu
Us passe el model 1 opció A del selectiu complet i corregit. La pròxima setmana corregirem el model 1 opció B. M'agradaria, per tant, que intentareu fer-lo a casa. Recordeu que hi ha una hora i mitja per a fer l'examen.
Ací teniu l'enllaç:
Temes de literatura de l'1 al 7
En el següent enllaç us passe els temes de liteartura de l'1 al 7. Recordeu que en aquesta segona avaluació treballarem fins al tema 12. No oblideu que els temes els heu de fer vostres, per tant, podeu canviar paraules i utilitzar sinònims amb la finalitat de facilitar-vos l'estudi.
Per a completar la informació del tema 7, us passe un enllaç on podeu veure un video de la biografia de Vicent Andrés Estellés, un dels poetes valencians més importants del segle XX.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
