Els indis de Joan Solà


“ELS INDIS”, fragment d’una conferència de Joan Solà

a)El tema del text és la discriminació dels indis americans per part dels colonitzadors europeus. També podríem enunciar el tema com: Crítica als atacs de les grans potències als pobles indígenes.
Ho corroborem amb els mots temàtics “terres, indis, nadius, invasors”, etc. A més, el títol és parcialment temàtic perquè sí que parla dels indis però de manera parcial sense massa especificacions.
L’estructura externa es composa d’un títol i 3 paràgrafs. Ara bé, la interna es dividix en la introducció (l.1.3), on l’autor presenta de manera objectiva l’actual situació dels indis americans. El desenvolupament arriba fins el final del fragment (l.4-30), i s’enumeren tota una sèrie de causes i conseqüències de l’arribada i abús dels colons europeus. No trobem conclusió perquè és
un fragment d’una conferència i està inacabat.
La tesi del text la trobem a la primera part: els indis americans són una cultura oblidada. Per tant el text és analitzant. I podríem afegir que la progressió temàtica és linial, ja que cada argument et porta a un altre de nou.

b) Els indis, a l’arribada dels europeus a partir del s.XV, comencen a patir una sèrie d’abussos per part dels nous colonitzadors. Perden les seus possessions i es veuen obligats a anar-se’n de les seues terres. A hores d’ara, aquelles cultures són simplement un record de museu i, els que encara queden són víctimes del menyspreu i de les ànsies de poder dels anomenats “blancs”. També cal dir que aquest bandejament d’aquestes cultures ancestrals ha suposat un empobriment cultural i lingüístic que l’estat americà intenta compensar amb alguns privilegis econòmics i territorials.

c) Aquest text no és exclusivament expositiu, ja que trobem característiques típiques dels textos
argumentatius. Hi ha per exemple,alguns recursos modaliutzadors amb els quals l’autor es fa
present i dóna la seua opinió. Trobem molt de lèxic valoratiu (“dràsticament, menyspreu, brutals, malparts, esbarriats, delmats, generalment” etc.). Una altra característica present als textos argumentatius és l’ús dels signes gràfics, molt presents al text però que explicarem en la pròxima pregunta. També hi ha diversos mots amb un caràcter irònic, en les quals l’autor afig de manera implícita el seu punt de vista.

d) L’autor usa diversos recursos gràfics per donar-li al text un matís irònic: les cometes, la cursiva i fins i tot, els parèntesis que inclouen comentaris subjectius. A tall d’exemple, les cometes de la l.8 “arqueològica” fan que el lector es pare a pensar en un altre significat. Igual passa a la línia 23, amb el mot “reserves”. La cursiva indica que cal veure un significat diferent al
que realment té. Tot això, ho podréim posar com a recursos modalitzadors i subjectivitzadors.

Els dialectes de la nostra llengua

Ja hem comentat a classe que la nostra llengua es divideix en dos grans blocs dialectals; l'oriental i l'occidental. Al selectiu haureu d'identificar a quin bloc dialectal pertany el text, per tant, heu de conéixer els trets que identifiquen cada bloc. Recordeu que el valencià es troba dins del bloc occidental de la llengua.

En aquest enllaç podeu obtindre informació de gran utilitat per a preparar els exàmens del curs i les PAU:

http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia
/






Tema i estructura "Enllà de l'horitzó"

Introducció:
A primer colp d’ull ens trobem davant un text fragmentari, corresponent a l’inici del capítol I, de la novel·la d’Enric Valor,”Enllà de l’horitzó”. Només hi ha elements del codi lingüístic i del tipogràfic.
Com que es tracta d’un text escrit, el seu canal és visual, la qual cosa implica que és un text preparat, que ni emissor ni receptor comparteixen el lloc ni l’espai de l’acte comunicatiu, i que la capacitat de resposta immediata està bastant limitada, per bé que a hores d’ara fenòmens com el xat o el correu electrònic via Internet l’han ampliada bastant.
Aquest text pertany a l’àmbit literari, concretament al gènere narratiu.
Estructura textual:
El text és fonamentalment narratiu, amb un intent de descripció quan parla de la vila de Cassana i un fragment dialogat, quan Toni Bernabeu entra on treballa el narrador. L’estructura externa consta de quatre paràgrafs i una frase en estil reportat o directe (les paraules de Bernabeu).
L’estructura interna té tres parts:
1a. La situació a Espanya.(el primer paràgraf, més llarg)
2a. La situació al País Valencià (segon paràgraf)
3a. La situació a Cassana (del tercer paràgraf fins al final)
Com qualsevol text narratiu, hi ha un plantejament (forts bombardejos), un nus (govern i gent del carrer han d’abandonar les ciutats i arriben al País valencià). No hi trobem un clar desenllaç, encara que alguns han interpretat l'arribada a la Vila de Cassana com una mena de conclusió del fragment.
Altra opció:
Dividir el text en dues parts. Una introducció formada pels dos primers paràgrafs, en què es narra l'ofensiva de Franco contra Madrid, la situació desesperada dels republicans assetjats i la decisió de traslladar els refugiats al País Valencià. En la segona part del text (nus), l'acció se centra a la Vila de Cassana, un poble de l'interior del País Valencià.
Pel que fa al tema:
En tant que expressió breu i precisa del significat global del text, seria el següent: l'arribada dels refugiats al País Valencià procedents de Madrid.