La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…) o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.
La ressenya té aquestes dues parts estables: l'encapçalament, que s’organitza d’una manera molt estereotipada en un sol ―el primer― paràgraf del text; i el cos de l'escrit, que presenta molta llibertat compositiva i es distribueix en diversos ―la resta de― paràgrafs. A continuació t’exposem el contingut detallat de cadascuna d’aquestes parts, perquè tries el que més et convinga:
L'encapçalament:
L'encapçalament bàsic presenta les dades bibliogràfiques del producte ressenyat. En el cas de ressenyes de llibres, les més freqüents, sol haver-hi el nom de l'autor o autors; el títol de l'obra (i el subtítol); el número del volum i el nombre de volums, si s’escau; el número de l'edició, si no és la primera; la ciutat on s'ha publicat; l'editor; la data de publicació i, si cal, la col·lecció i el número. També és convenient fer-hi constar el nombre de pàgines.
En un tipus d’encapçalament més complet s'hi pot consignar el número normalitzat (ISBN), la mida del llibre i, fins i tot, el preu.
El cos de la ressenya:
Un bon model a seguir és el que presenta aquests apartats:
Introducció. Es tracta d'un petit paràgraf que conté unes paraules inicials de funció eminentment fàtica, a fi i efecte d'atreure el lector i d’establir-hi un bon canal de comunicació. La introducció és un lloc apropiat, per exemple, per a comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seva actualitat o oportunitat, la relació de l'obra amb les anteriors del mateix autor, la política editorial que ha permès publicar-la, etc. És a dir, per situar una mica el text referenciat. Amb tot, cal considerar que aquesta apartat no és obligatori, ja que, si l’autor ho considera convenient, també pot fer començar la ressenya in media res.
Resum: És una part imprescindible de la ressenya. Es pot oferir abans del comentari crític o, com passa molt sovint, alternant-hi, de manera que aquest incorpora informalment la informació bàsica del text. El resum té la funció de substituir i fer disponible el text inicial i alhora la de delimitar el domini de referències per a l'activitat del comentari. Procura que siga sempre un resum precís i no gaire llarg, que només t’ocupe una xicoteta part de la ressenya.
Comentari crític: És el rovell de l’ou de la ressenya i, per tant, ha de mirar d’incorporar tots els aspectes més rellevants i significatius sobre l’obra producte del treball de recerca complementari que s’ha de fer. La manera com has de disposar tota aquesta informació tractada és d’ordre lliure, sempre i quan procures fer-ho d’una manera clara i lògica, que permeta que el/la lector/a de la ressenya puga comprendre amb claredat els teus comentaris i els teus punts de vista sobre l’obra.
Conclusió: Es tracta d’un últim paràgraf que, a tall de colofó, tanca la ressenya.