Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona,
1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el
lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada
de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot
llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a
revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre
novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb
la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil
espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de
Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a
diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci
de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies
(1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A
mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la
Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra...,
el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i
narracions, en homenatge a l'autora.
Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Més informació sobre la biografia de l'autora:
Ací teniu, també, un video resum de la seua biografia. Molt interessant!!
