El verí del teatre de Rodolf Sirera
A classe hem treballat un fragment de l'obra El verí del teatre del valencià Rodolf Sirera, una de les obres teatrals més traduïdes. Ací uns passe un fragment on podeu veure una xicoteta escena de la representació teatrel realitzada pel Grup de Teatre l'Endoll. Espere que us faça reflexionar...
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003), poeta, escriptor i traductor. És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple.La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. Part de la seva obra ha estat traduïda a més de 15 llengües. La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona tant de traducció com de poesia, la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Miquel Martí i Pol va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Us passe un enllaç de l'antologia poètica de Miquel Martí i Pol
I ara un poema musicat:
Poesia catalana actual
Un dels poetes més importants de la poesia catalana actual és, sens dubte, Miquel Martí i Pol, autor que es troba dins del nostre temari de literatura, concretament al tema 10 i que treballarem exhaustivament. No obstant això, m'agradaria que poguereu llegir aquest sonet de la poetessa Maria Mercè Marçal que treballarem a classe. Com observeu, es tracta d'una poesia elaborada que requereix d'un esforç extraordinari per la vostra part però us puc assegurar que aquest esforç paga la pena.
Escanyaré la bèstia que em mossega a l’arrel
i escopiré el verí que emmalalteix la fulla.
El verd del meu amor és un bosc que es despulla.
Té la pell morta! Encén fogalls a tomb de cel!
Desabraça’m! Que l’aire torni a tenir-me viva,
lluny de l’ullal voraç que em clava a la tenebra!
Desabraça’m i, a sang, arrenca’m de la febre
que ha dut la meva barca fins a la teva riba!
Encerta’m de ple, llamp que signes l’enderroc!
Desabraça’m de l’aigua! Desabraça’m del foc!
Estella’m! Sigues ara el tall de la destral!
Contra el corc que m’ensenya a viure amb la ferida
parlo: sóc l’arbre pres d’angoixa tardoral.
Desabraça’m! O abraça’m sense retorn ni brida.
Salvador Espriu
Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català. Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Examen dilluns 23 de gener
Continguts:
A)Resum, tema, estructura, tipologia, registre, bloc dialectal, recursos expressius i tipogràfics.
B) Exercici de fonètica sintàctica, vocalisme, sinonímia, antonímia, camps semàntics, explicar el significat d'expressions, pronoms febles, funcions bàsiques.
C) Els 7 primers temes de literatura. Sols hi haurà un tema a desenvolupar. Elaborar un text de collita pròpia que siga adeuat, coherent i ben cohesionat.
Nota: Cal revisar les faltes d'ortografia perquè descompten. A la pregunta de fonètica restaran les errades. Imprescindible una bona presentació.
A)Resum, tema, estructura, tipologia, registre, bloc dialectal, recursos expressius i tipogràfics.
B) Exercici de fonètica sintàctica, vocalisme, sinonímia, antonímia, camps semàntics, explicar el significat d'expressions, pronoms febles, funcions bàsiques.
C) Els 7 primers temes de literatura. Sols hi haurà un tema a desenvolupar. Elaborar un text de collita pròpia que siga adeuat, coherent i ben cohesionat.
Nota: Cal revisar les faltes d'ortografia perquè descompten. A la pregunta de fonètica restaran les errades. Imprescindible una bona presentació.
Exercici de vocalisme i fonètica sintàctica
Exercici 1 a) oberta, b)tancada, c)tancada, d) oberta
Exercici 2: a)sorda, b) sorda, c)sonora, d) sonora
Exercici 3: a) sonora, b) oberta, c)sonora, d) sonora, e) sonora
Exercici 4: a) sonora, b) oberta, c) sonora, d) sonora, e) sonora
Exercici 5: a) sonora, b) sorda, c) sonora, d) sorda, e) sonora
Exercici 6: a) sonora, b) tancada, c) sonora, d) sorda
Exercici 3: a) sonora, b) oberta, c)sonora, d) sonora, e) sonora
Exercici 4: a) sonora, b) oberta, c) sonora, d) sonora, e) sonora
Exercici 5: a) sonora, b) sorda, c) sonora, d) sorda, e) sonora
Exercici 6: a) sonora, b) tancada, c) sonora, d) sorda
Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l´època d'Ausiàs March i Roís de Corella. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.Entrevista
— Al costat del tema de la mort, als teus versos es troba sovint el de l'amor. Què significa per a tu?
— Joan Fuster em va dir una vegada que jo no feia poesia amorosa, sinó una catastròfica mena de poesia eròtica. A mi em va divertir, allò. Hi ha, de vegades, un cert enamorament de la persona i em complasc en temes eròtics. He viscut també bastant intensament el temps de la postguerra (piu de ferro, mai no ho he estat) i he procurat contar-ho. Simplement. Al fil dels fets o dels records. Entenc l'amor com un cataclisme, com una vida que es desfà damunt d'un cos. De vegades he pensat que efectivament la meua vida es destrossava en fer l'amor.
—Què ha significat, per a tu, el Premi d'Honor?
—Recorde el dia que em varen donar el Premi. Hi hagué una cosa acollonant per a mi: em varen fer seure a la presidència i llavors restava allí, davant meu, la meua dona; recorde, no sé com dir-ho, una única llàgrima, que queia inacabablement, perquè ella sabia, com cap altra persona, el que hem patit, el que hem cregut, el que creiem, el que esperem, per què lluitem i lluitarem encara!
(Enric Bou, "Vicent Andrés Estellés, una inconformitat", Serra d'Or, juliol-agost, 1978)
Poesia de postguerra fins als anys 70
CARLES RIBA
Elegies de Bierville.Buenos Aires, 1942./ Santiago de Xile: El Pi de les tres branques, 1944 [segona edició, revisada i augmentada]. / Barcelona: Edicions 62 -Antologia catalana, 1976. / Dins Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62 - MOLC, 1995, 3a edició.
Conjunt de dotze poemes escrits per Carles Riba a l'exili i publicats per primera vegada a Barcelona, amb data de Buenos Aires, el 1942. En l'aspecte formal Riba adapta al sistema sil·làbic i accentual català el ritme de l'elegia clàssica, distribuïda la composició en dístics formats per dos hexàmetres dactílics. El contingut combina l'humanisme clàssic amb una presa de posició cívica després de la tragèdia col·lectiva del seu país. I alhora és un exponent de l'exploració religiosa de la pròpia personalitat. Aquestes elegies són molt més que una temptativa reeixida d'adaptar la mètrica clàssica al geni d'una llengua moderna: les elegies de Carles Riba, com ha dit Joan Ferraté "ens conten una única història: la del despullament metafísic de l'home, la de la seva transcendència". En efecte, essent "poesia d'exili i d'allunyament físic, [...] són paradoxalment la narració d'un retorn."
JOSEP CARNER
Nabí.Barcelona: Amics de la Poesia, 1938; Buenos Aires: Edicions de la Revista Catalunya, 1941; Barcelona: Edicions 62, 1971.
Nabí (que vol dir profeta, en hebreu) és un llarg poema líriconarratiu que, segons diu Gabriel Ferrater, sembla que va ser concebut a Hendaia, continuat a Beirut, on Carner va ser cònsol un any i mig (1935-1936), i acabat a Mèxic. Es va publicar la versió castellana, feta pel mateix Carner l'any 1940, a Mèxic. En català es va publicar el 1941 a Buenos Aires. Fins al 1947 no arriba a imprimir-se a Catalunya i, encara, en edició clandestina.
Nabí (que vol dir profeta, en hebreu) és un llarg poema líriconarratiu que, segons diu Gabriel Ferrater, sembla que va ser concebut a Hendaia, continuat a Beirut, on Carner va ser cònsol un any i mig (1935-1936), i acabat a Mèxic. Es va publicar la versió castellana, feta pel mateix Carner l'any 1940, a Mèxic. En català es va publicar el 1941 a Buenos Aires. Fins al 1947 no arriba a imprimir-se a Catalunya i, encara, en edició clandestina.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
