Un dels poetes més importants de la poesia catalana actual és, sens dubte, Miquel Martí i Pol, autor que es troba dins del nostre temari de literatura, concretament al tema 10 i que treballarem exhaustivament. No obstant això, m'agradaria que poguereu llegir aquest sonet de la poetessa Maria Mercè Marçal que treballarem a classe. Com observeu, es tracta d'una poesia elaborada que requereix d'un esforç extraordinari per la vostra part però us puc assegurar que aquest esforç paga la pena.
Escanyaré la bèstia que em mossega a l’arrel
i escopiré el verí que emmalalteix la fulla.
El verd del meu amor és un bosc que es despulla.
Té la pell morta! Encén fogalls a tomb de cel!
Desabraça’m! Que l’aire torni a tenir-me viva,
lluny de l’ullal voraç que em clava a la tenebra!
Desabraça’m i, a sang, arrenca’m de la febre
que ha dut la meva barca fins a la teva riba!
Encerta’m de ple, llamp que signes l’enderroc!
Desabraça’m de l’aigua! Desabraça’m del foc!
Estella’m! Sigues ara el tall de la destral!
Contra el corc que m’ensenya a viure amb la ferida
parlo: sóc l’arbre pres d’angoixa tardoral.
Desabraça’m! O abraça’m sense retorn ni brida.
