Dialectes de la llengua catalana

Una LLENGUA és un sistema de signes lingüístics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llengües presenten diferències que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants.
Un DIALECTE és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat. Entre si, els dialectes presenten diferències que no dificulten la comunicació entre els seus parlants.

En aquest enllaç podreu trobar una comparativa entre els dos grans blocs dialectals de la nostra llengua; el català oriental i l'occidental

http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/quadrecomparatiu.htm

Quim Monzó

Quim Monzó (Barcelona, 1952). Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània. Treballa com a grafista i com a corresponsal de premsa i l'any 1976 publica la seva primera novel·la, L'udol del griso al caire de les clavegueres (Premi Prudenci Bertrana). Aviat destaca en el terreny de la narrativa breu amb obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L'illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que li val el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or, l'any 2000. Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), Quim Monzó té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l'autor. Ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres, i les seves obres s'han traduït a més d'una vintena d'idiomes. L'any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Comentaris a la seua obra:

"Quim Monzó ja fa més de trenta anys que va construint sense pressa i amb rigor una obra literària d'una solidesa perdurable. Va començar a escriure enmig d'una societat literària amb tendències gregàries, però ell ha anat sempre a la seva. I ha acabat modificant el panorama. Evidentment, mai no falten els exquisits que -gairebé sense llegir-lo- el tenen per un escriptor menor. Volen calories intel·lectuals greixades, sociologia, psicologia i celles corrugades que els facin sentir savis. Quan justament entre les virtuts més destacables de l'escriptura de Quim Monzó hi ha una generositat que no estalvia al lector ni un gram de plaer ni de saber. En la seva literatura sempre hi ha més reflexió, més densitat moral, més intenció crítica i més capacitat de transformar el lector que no sembla a simple vista. Rere l'humor i la imaginació diàfana de Monzó hi ha una pulsió tràgica i rere l'aparent transparència de la seva escriptura s'amaga un treball minuciós de matisos, d'ombres i d'efectes calculats. Si hi afegim l'exigència amb què valora, descarta i treballa les frases, els arguments i els més mínims detalls començarem a apropar-nos a la mesura del seu talent. [...]

(Manel Ollé: Retrats. Quim Monzó. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2008, p. 12-15)

Continguts examen dia 3 de novembre

Per a l'examen cal estudiar:

A) Comprensió del text: tema, estructura, resum i tipologia. Cal argumentar bé les respostes.

B) Anàlisi lingüística del text: fonètica (vocalisme i els fonemes alveolars fricatius). Conceptes que hem vist de socilolingüística. Es pot preguntar com a teoria o aplicat a un text.

C) Expressió i reflexió crítica: Els tres primers temes de literatura i elaboració d'un text de collita pròpia que ha de ser adequat, coherent i ben cohesionat.

Recorda que les faltes d'ortografia descompen

Videos de Mercè Rodoreda

"Escriure" Mercè Rodoreda

http://youtu.be/H40PIwf3GRY

Vida i obra:

http://www.youtube.com/watch?v=dEd5VkjLqFQ&feature=related

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora. Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Enric valor

Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Rep el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) entre d'altres; i és investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant. Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

En aquest enllaç podeu veure un reportatge sobre l'autor:

http://www.youtube.com/watch?v=J1P5hPXs_Lo

Literatura catalana de postguerra

Per contextualitzar quin és el panorama de la literatura catalana durant la dictadura de Franco, us recomane que visualitzeu aquestes diapositives. Complementen a la perfecció tot el que estem dient a classe els darrers dies.

http://www.slideshare.net/lrius1/postguerra-246040?from=ss_embed

Endavant!!

Benvinguts!!

Comencem el curs 2011/2012. Amb aquestes línies vull donar la benvinguda als meus alumnes de 2n de batxillerat A. Espere que aquest blog us servisca d'ajuda i complemente tot el material que al llarg del curs s'impartirà a classe. Us recorde que també dispose de correu electrònic on podeu adreçar-me qualsevol dubte sobre la matèria o sobre les PAU (Proves d'Accés a la Universitat 2012). De moment, fins que no ens diguen el contrari, el model d'examen no canvia.

jesusmonzoes@gmail.com

Molta sort!!