Els registres lingüístics

Els registres són una variació lingüística dins de la llengua que utilitzarem segons la situació en la qual ens trobem. Poden ser:

-Cientificotècnic: el que apareixeria dins dels manuals o revistes científiques, publicacions de caràcter més especialitzat en una àrea concreta, per exemple de la branca de la medicina. Només acostumen a entendre'l els experts en la matèria.

-Literari: el que trobem als llibres de poesia, novel·la, narracions més curtes. Consistiria en enriquir el llenguatge, amb adjectius, comparacions, descripcions.

-Estàndard: és el registre intermig. Té prestigi i s'utilitza en els mitjans de comunicació, tant orals com escrits, atès que vol encabir totes les variants dialectals en una sola, l'estàndard. Per tant, en qualsevol telenotícies o article periodístic la trobareu.

-Col·loquial: és el que usem amb els amics, és més baix, acostuma a parlar de la vida quotidiana i és sobretot transmès de manera oral i espontània. Fa ús dels refranys. Apareix en les converses familiars i discussions.

-Vulgar: és el que trobem a la gent que ha rebut pocs estudis per la raó que sigui. Utilitzen moltes paraulotes, també refranys, però sobretot coses molt vulgars: sexe, brutícia, escabrositats

Us adjunte un enllaç on està perfectament explicat aquest concepte. Espere que us servisca d'ajut per al proper examen.  Molta sort!!!

 http://www.slideshare.net/Tarres/els-registres-lingstics

Si vols practicar amb exercicis en línia

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/mudsmots/rica/02_1.html

Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.
Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Més informació sobre la biografia de l'autora:

http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1798

Ací teniu, també, un video resum de la seua biografia. Molt interessant!!

Enric Valor

Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991).

Rep el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) entre d'altres; i és investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant.

Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 

Comença el curs; benvinguts i benvingudes.

Comença el curs escolar 2012/2013. Des d'ací vull donar la benvinguda al meu alumnat de l'IES Enric Valor de Picanya. Com sabeu, enguany tinc dos grups de 2n de batxillerat; 2n (A1) i 2n (B). Espere que aquest bloc us servisca per ampliar tota la informació que es dóna a classe i que, a més a més, us permeta veure el contingut de l'assignatura de valencià des d'una altra perspectiva. Ja sabeu que la majoria dels apunts que us repartiré al llarg del curs els podeu aconseguir descarregant-se'ls als enllaços que teniu al marge dret de la pàgina. Com a novetat us presente el manual amb el qual treballarem aquest curs, pense que es tracta d'un llibre pràctic i molt útil que us permetrà dominar a la perfecció els temes de literatura però també les ferramentes essencials del comentari.

Espere que siga un curs de molt de profit.

Una abraçada i molta sort!!!

Jesús Monzó

Examen selectiu juny de 2012

En el següent enllaç et podràs descarregar l'examen de les PAU de Juny de 2012. Enguany hem tingut un text narratiu de Joa Fracesc Mira i un text acadèmic expositiu amb continguts de sociolingüística del mestre Jesús Tusón. Espere que us haja eixit molt bé i que la nota de l'assignatura de valencià us servisca per accedir a la carrera que desitgeu. 

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF125.pdf

Solucionari opció A i opció B

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF126.pdf

Bon estiu

Exercici examen de Mira "Borja Papa"

c) Reescriu aquest fragment però canviant “aquella nit” per “aquesta nit”. Modifica 

els verbs com convinga i subratlla els que hages modificat [1 punt]:

[...] He dormit poc aquesta nit, repassant amb el cerimonier Burkhard els detalls del 

programa litúrgic i comprovant amb el governador de la ciutat els preparatius fets en places 

i carrers, estudiant la disposició de les tropes amb el capità de la guàrdia i revisant els 

comptes de despeses amb el cardenal camarlenc, ja sé prou que no pot ser bon príncep 

qui des dels primers dies no fa sentir sense ni un error ni un mal pas la majestat dels seus 

actes [...] 

Joan Francesc Mira

Joan Francesc Mira i Casterà va néixer a València, el 3 de desembre de 1939. El 1959 va obtenir el títol de batxiller a la Universitat Gregoriana de Roma i, l'any següent, també a Roma, es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Lateranense. L'any 1962, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València, i s'hi va doctorar, el 1971. 

Des de 1965 va treballar com a catedràtic d'institut. A principi dels anys setanta va residir a França, on va col·laborar en el Laboratoire d'Anthropologie Sociale de la Sorbona. També va exercir de professor a la universitat de Princeton, Estats Units (1978-1979). Entre 1980 i 1984 va dirigir l'Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social. L'any 1982 va fundar el Museu d'Etnologia de València, institució que va dirigir fins al 1984. Del 1983 al 1991 va ser professor titular de la Universitat de València. A partir de 1991 desenvolupa la seva activitat docent a la Universitat Jaume I de Castelló. 

És autor d'un gran nombre d'estudis i investigacions de caràcter assagístic que giren al voltant de l'antropologia, la sociologia i l'etnografia. Molts d'aquests treballs es basen en la situació de la llengua i el poble valencià. Entre els títols més remarcables es troben Som. Llengua i Literatura (1974), un manual de gramàtica; estudis generals com Un estudi d'antropologia social al País Valencià (1974); Els valencians i la terra(1978), Introducció a un País (1980); Població i llengua al País Valencià (1981); iCrítica de la nació pura (1985), premi Joan Fuster 1984, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia; Hèrcules i l'antropòleg (1994);Sense música ni pàtria (1995); Sobre la nació dels valencians (1997), que tracta de l'evolució del nacionalisme valencià en els darrers trenta anys; Cap d'any a Houston(1998) 

També és autor de les novel·les El bou de foc (1974), El desig dels dies (1981), Viatge al final del fred (1983), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996, premis Joan Crexells 1996, de la Crítica dels Escriptors Valencians, 1997 i Premio Nacional de la Crítica de literatura catalana, 1998), i dels volums de narracions, Els cucs de seda(1975), premi Andròmina 1974 i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. 

Aquesta intensa activitat com a creador la conjumina amb la publicació d'estudis de crítica i teoria literària, etnologia, antropologia, etc., en diversos mitjans de comunicació escrita, com ara L'Espill, Revista de Catalunya o Catalonia Review, així com en capítols de llibres especialitzats en aquelles matèries. A més, és col·laborador habitual de diverses publicacions: Las Provincias, Saó, Valencia Semanal, El Temps, Avui i El País. 

Ha estat impulsor i ha tingut càrrecs de responsabilitat en diverses entitats, entre els quals, va ser president d'Acció Cultural del País Valencià (1992-1999); membre del consell i de la comissió executiva de la Institució Valenciana d'Estudis i Investigacions (1991-97); membre del patronat de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana; vicepresident del Centre Català del Pen Club Internacional; membre de la secció de Filosofia i Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, etc. 

El 1999, la conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana li va con concedir el guardó al millor llibre valencià del 1999, per València per a veïns i visitants. L'any següent, va publicar a l'Editorial Bromera una síntesi de la història dels Borja en gran format i il·lustrada: Els Borja, família i mite, i la traducció, amb introducció i notes deLa Divina Comèdia, guardonada amb el premi de la Crítica Serra d'Or, 2001. 

La seva última obra, Purgatori, va guanyar el premi Sant Jordi del 2002 i el premi de la Crítica. Josep Pelfort ha dit a l’Avui que la novel·la parteix "de l'estructura narrativa i conceptual del "Purgatori" de Dante per pautar les reflexions vitals, morals i filosòfiques del narrador-protagonista i fer un remake contemporani i intel·ligent." A més a més ha dut a terme una altra traducció de referència amb la versió al català dels Evangelis (edicions Proa, 2004). 

L'assaig: Joan Fuster

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural. 

Va ser president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).