"Escriure" Mercè Rodoreda
http://youtu.be/H40PIwf3GRY
Vida i obra:
http://www.youtube.com/watch?v=dEd5VkjLqFQ&feature=related
Mercè Rodoreda
Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora. Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. 
Enric valor
Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Rep el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) entre d'altres; i és investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant. Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.En aquest enllaç podeu veure un reportatge sobre l'autor:
http://www.youtube.com/watch?v=J1P5hPXs_Lo
Literatura catalana de postguerra
Per contextualitzar quin és el panorama de la literatura catalana durant la dictadura de Franco, us recomane que visualitzeu aquestes diapositives. Complementen a la perfecció tot el que estem dient a classe els darrers dies.
http://www.slideshare.net/lrius1/postguerra-246040?from=ss_embed
Endavant!!
http://www.slideshare.net/lrius1/postguerra-246040?from=ss_embed
Endavant!!
Benvinguts!!
Comencem el curs 2011/2012. Amb aquestes línies vull donar la benvinguda als meus alumnes de 2n de batxillerat A. Espere que aquest blog us servisca d'ajuda i complemente tot el material que al llarg del curs s'impartirà a classe. Us recorde que també dispose de correu electrònic on podeu adreçar-me qualsevol dubte sobre la matèria o sobre les PAU (Proves d'Accés a la Universitat 2012). De moment, fins que no ens diguen el contrari, el model d'examen no canvia.
Molta sort!!
Proves d'accés a la Universitat. Juny de 2011
Estimat alumnat,
Us passe l'enllaç on podeu veure el solucionari de les PAU de juny de 2011. Com heu pogut comprovar ha estat un examen una miqueta estrany perquè no ha eixit cap dels autors esperats, encara que jo vaig insistir que calia estudiar tots els temes de literatura... Els dos models han estat textos narratius amb descripcions i diàlegs. La part fonètica i d'anàlisi sintàctica no ha estat massa complicada, supose que esteu d'acord, no?
A veure si hi ha sort!
Un nou atac contra la nostra llengua
Us reproduisc un manifest que ha elaborat l'assocoació "Un entre tants" de la qual forme part, integrada per professionals de l'educació:
L'associació "Un entre tants" volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del Conseller d'Educació valencià en les quals presenta la proposta d'un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33% perquè, segons diu "És el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat refrendat per l'electoral valencià".MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l'augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d'ESO ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar, que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han "refrendat" tants valencians.PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l'únic sistema que funcionauna mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià i que malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l'aula, el valencià s'esfuma, desapareix: assistim en tribuna d'honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l'autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort en 30 anys d'escola en valencià.Quina és la solució? Alguns agents cívics n'han apuntat d'assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l'autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en "guarderies" d'adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar), any rere any, els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s'ensenye lectoescriptura (o a asseure's correctament, o les normes bàsiques d'higiene personal o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d'esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.Ens fem ressò, per tant, d'aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.
Ara més que mai, endavant!
Molta sort!!
Aquesta setmana hem acabat les classes i ja teniu les notes. La majoria de vosaltres heu obtés uns magnífics resultats, fruit del treball constant que heu fet al llarg de tot el curs. Ara toca preparar-se bé el selectiu i acudir-hi amb molt d'optimisme i confiança. Estic convençut que les coses aniran molt bé i podreu optar per la carrera que més desitgeu.
Per la meua part, dir-vos que ha estat un plaer poder compartir hores i hores de docència amb vosaltres. Com tots els anys, he aprés moltíssim.
Que us vaja molt bé!
Una abraçada ben forta.
Jesús Monzó
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
