Us reproduisc un manifest que ha elaborat l'assocoació "Un entre tants" de la qual forme part, integrada per professionals de l'educació:
L'associació "Un entre tants" volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del Conseller d'Educació valencià en les quals presenta la proposta d'un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33% perquè, segons diu "És el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat refrendat per l'electoral valencià".MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l'augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d'ESO ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar, que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han "refrendat" tants valencians.PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l'únic sistema que funcionauna mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià i que malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l'aula, el valencià s'esfuma, desapareix: assistim en tribuna d'honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l'autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort en 30 anys d'escola en valencià.Quina és la solució? Alguns agents cívics n'han apuntat d'assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l'autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en "guarderies" d'adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar), any rere any, els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s'ensenye lectoescriptura (o a asseure's correctament, o les normes bàsiques d'higiene personal o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d'esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.Ens fem ressò, per tant, d'aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.
Ara més que mai, endavant!
