Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913
- Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la
postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a
conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és
cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les
lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper
important en la recuperació del teatre català.
Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi.
Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Per a saber més de la seua biografia i dels premis que ha rebut així com de la seua obra, podeu consultar aquestes pàgines:
http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733
http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=734
http://www.escriptors.cat/autors/esprius/obra.php
