L’oració composta
Les oracions compostes estan formades per proposicions i, segons el nexe que connecta aquestes proposicions o la relació sintàctica establerta entre elles, parlem d’oracions compostes per juxtaposició (quan el nexe és un signe de puntuació), d’oracions compostes per coordinació (quan les proposicions són equivalents sintàcticament) o d’oracions compostes per subordinació (quan una de les proposicions complementa l’altra):
à Tinc molta feina; no aniré al cinema amb vosaltres.(juxtaposició)
à O véns o et quedes. (coordinació)
à El Xavi va dir que ho havia aprovat tot. (subordinació)
El criteri fonamental per distingir la coordinació de la subordinació és el de la dependència sintàctica, és a dir, el de la complementació. Parlarem de subordinació quan una de les proposicions complementa el verb de l’altra proposició, i de coordinació quan cap de les proposicions que formen l’oració no complementa sintàcticament l’altra.
Les oracions compostes coordinades es classifiquen en diversos tipus, en funció de la relació de significat establerta entre les proposicions que formen l’oració:
tipus d’oració coordinada | relació de significat | Nexes |
oracions coordinades copulatives
|
suma d’accions |
I ni |
oracions coordinades disjuntives |
alternança entre opcions
|
o o bé |
oracions coordinades distributives |
distribució correlativa
|
Ara... ara, adés...adés, No solament...sinó també |
oracions coordinades adversatives |
contraposició parcial, objecció o esmena |
Però, sinó (que,) tanmateix, no obstant això, malgrat això, encara que |
oracions coordinades il·latives |
conseqüència o resum
|
Doncs, així doncs, en conseqüència, per tant |
oracions coordinades explicatives |
reformulació, aclariment
|
és a dir, això és |
Les oracions compostes subordinades estan formades per més d'un verb. Cada verb és el nucli d'una oració diferent que s'ajunten formant l'oració composta on cada frase depèn d'una altra. Es necessiten l'una a l'altre per tenir sentit complet i no poden funcionar independentment. Exemple: Necessite que m'escoltes.
Les oracions subordinades poden funcionar com un adjectiu, un substantiu o un adverbi. Per aquest motiu, es divideixen en:
Oracions subordinades substantives: equivalen a un nom o pronom i es poden substituir per aquests. Comprova que es poden substituir pel sintagma nominal una cosa o pel pronom això:
Exemple: M'agrada que em faces suc de taronja. M'agrada la taronjada.
Oracions subordinades adjectives: equivalen a un adjectiu i es poden substituir per aquest. Comprova que el pronom relatiu es pot substituir per el qual, la qual, els quals, les quals. Les proposicions adjectives acompleixen la funció de complement del nom i van, per tant, dins d’un sintagma nominal. El substantiu que complementen rep el nom d’antecedent.
Exemple: La xica que era de València em va ajudar. La xica valenciana em va ajudar.
Oracions subordinades adverbials: equivalen a un adverbi i es poden substituir per aquest. Aquestes proposicions poden ser de lloc, de temps i de manera. En l’oració composta fan la funció de complement circumstancial.
Exemple: Quan arribes, telefona'm. Després, telefona'm.
Algunes proposicions subordinades adverbials s’anomenen d’implicació lògica perquè expressen relacions i circumstàncies que es desprenen de manera lógica de l’acció principal:
- Proposicions causals
- Proposicions finals
- Proposicions concessives
- Proposicions condicionals
- Proposicions consecutives
Exemples: Joan se’n va a dormir perquè està cansat (implicació lógica causal)
Encara que no vingues, faré la faena (implicació lógica concessiva)