1. Caracterització.
L'assaig és un
gènere literari en prosa, de caràcter no ficcional, que es val del
relat per tal d'explicar el pensament del seu autor en els diversos
aspectes del coneixement (filosofia, religió, art...). La voluntat
estètica forma part del discurs assagístic, però la finalitat
prioritària del missatge és la de comunicar idees amb una clara
explicitació autorial.
El textos
assagístic es diferencien dels textos científics per la seva finalitat,
malgrat la similitud formal en alguns aspectes. L'estudi acadèmic, la
tesi, el tractat o la monografia científica pertanyen a la tipologia de
textos explicatius, tret que comparteixen amb algunes obres didàctiques,
però aquells incorporen al text les fonts d'informació en què es basen
(bibliografia) i segueixen el procediment científic: plantejament d'una
hipòtesi inicial, verificació empírica i conclusions.
Actualment,
atesa la diversitat de tipus de textos que es poden incloure en aquesta
denominació, és preferible la de gèneres didacticoassagístics, que
inclouen tres modalitats de discurs:
- a) el discurs dramàtic: diàleg;
- b) el discurs objectiu: assaig (tractat, biografia..), Formes oratòries (discurs, sermons), i articles;
- c) discurs subjectiu: autobiografia (confessió, diari, dietari, memòries).
Degut a aquesta diversitat, el contingut també és divers, i això permet fer-ne una agrupació temàtica:
- Assaigs literaris, que tracten temes diversos i que combinen el contingut amb un llenguatge eminentment literari.
- Assaigs científics, que pretenen la divulgació d'un aspecte
cientificotècnic amb diferents nivells d'aprofundiment, d'acord amb el
públic a què es destinen.
- Assaigs divulgatius, que solen tractar de temes diversos, generalment d'actualitat, amb un llenguatge planer.
- Assaigs polítics, que exposen idearis polítics i, a vegades, fan la crítica d'altres idearis o actuacions polítiques.
Malgrat tota aquesta diversitat, els textos assagístics tenen unes característiques comunes:
- Existeix una voluntat de creació literària.
- L'estructura està centrada en l'exposició i l'argumentació.
- Hi ha una intenció d'aprofundir en el coneixement de l'home.
- Analitza lliurement els temes, sovint críticament
- No pretén ser exhaustiu ni excessivament especialitzat.
- Sovint té intenció moralitzadora.
- Té una longitud que varia entre la de l'article i la del llibre.
- Pot adoptar formes diverses: diàleg, article d'opinió, dissertació...
2. TIPOLOGIES TEXTUALS DELS TEXTOS ASSAGÍSTICS.
Els textos assagístics presenten dos tipus de tipologia textual: l'argumentació i l'exposició.
a) El text argumentatiu.
Pretén convèncer i modificar el punt de vista
del destinatari. S'articula de manera ordenada al voltant de la defensa
d'una o diverses idees raonades.
Serveix per a exposar opinions, contrastar-les, rebatre-les, persuadir i convèncer. La finalitat predominant és conativa.
Utilitza frases llargues, oracions coordinades
adversatives, subordinades causals, consecutives i finals, verbs de
pensament i de llengua, referències i comentaris d'altres textos, etc.
La seva estructura acostuma a ser:
- Introducció: Explicitació del punt de vista o de l'opinió que
es vol defensar amb la intenció de convèncer el destinatari.
Comprovació d'aquesta afirmació, si escau, introduïda pels marcadors
textuals: efectivament, en efecte...
- Desenvolupament: Presentació ordenada dels arguments,
introduïts pels connectors o marcadors textuals corresponents: en primer
lloc, en segon lloc, primerament, després...
- Conclusió: Síntesi dels aspectes tractats i comprovació de
l'opinió o de la hipòtesi enunciada en la introducció. La conclusió
inclourà els connectors: doncs, per tant, per consegüent, o similars.
b)Text expositiu
Proporciona informació sobre un tema del qual es
pressuposa que el destinatari ja té un cert coneixement amb l'objectiu
d'ampliar-lo i, si s'escau, de modificar-lo. És per això que, de
vegades, el text expositiu es combina amb el text argumentatiu.
- Segons el mitjà per al qual ha estat elaborat pot presentar
diferent grau de rigor i objectivitat. La informació se selecciona en
funció del punt de vista des del qual es tracta el tema. La progressió
d'aquesta informació, els aspectes tipogràfics i l'estructura tenen una
importància especial com a mecanismes de coherència i de cohesió del
text.
- El punt de vista adoptat per al tractament del tema depèn del
grau de coneixements que té el destinatari, la seva edat, el nivell
d'estudis, etc. i, segons aquests elements se selecciona el nivell de
llenguatge (estàndard, culte, col·loquial) i s'il.lustra el text amb els
exemples o els aclariments que es consideren oportuns.
- La progressió de la informació va lligada als paràgrafs del
text. Cada paràgraf és una unitat temàtica que funciona com a tema,
informació ja coneguda, i que s'amplia amb la informació nova o rema,
Els paràgrafs es relacionen entre si per mitjà dels connectors, que
estructuren la informació i en facilita la lectura i/o la comprensió.
- Els aspectes tipogràfics són importants per a diferenciar la
informació principal i les secundàries, els exemples, les ampliacions,
les paraules que es volen ressaltar,etc. És per això que els títols i
subtítols, el tipus de lletra i altres elements supralingüístics
faciliten la comprensió del missatge escrit.
- L'estructura del text expositiu acostuma a ser la següent:
- Introducció: explicitació de l'objectiu i presentació del tema.
- Desenvolupament. informació distribuïda en paràgrafs amb una
organització lògica i jeràrquica de les idees, ús de gràfics, esquemes i
exemples, etc.
- Conclusió: síntesi de la informació donada i suggeriment, si s'escau, de nous aspectes.
