El valencià, més que una llengua...

Salvador Espriu

2012-02-03T07:45:00.002Z

La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Examen dilluns 23 de gener

2012-01-20T15:50:00.002Z

Continguts:

A)Resum, tema, estructura, tipologia, registre, bloc dialectal, recursos expressius i tipogràfics.

B) Exercici de fonètica sintàctica, vocalisme, sinonímia, antonímia, camps semàntics, explicar el significat d'expressions, pronoms febles, funcions bàsiques.

C) Els 7 primers temes de literatura. Sols hi haurà un tema a desenvolupar. Elaborar un text de collita pròpia que siga adeuat, coherent i ben cohesionat.

Nota: Cal revisar les faltes d'ortografia perquè descompten. A la pregunta de fonètica restaran les errades. Imprescindible una bona presentació.

Exercici de vocalisme i fonètica sintàctica

2012-01-20T15:41:00.007Z

Exercici 1 a) oberta, b)tancada, c)tancada, d) oberta

Exercici 2: a)sorda, b) sorda, c)sonora, d) sonora
Exercici 3: a) sonora, b) oberta, c)sonora, d) sonora, e) sonora
Exercici 4: a) sonora, b) oberta, c) sonora, d) sonora, e) sonora
Exercici 5: a) sonora, b) sorda, c) sonora, d) sorda, e) sonora
Exercici 6: a) sonora, b) tancada, c) sonora, d) sorda

Vicent Andrés Estellés

2012-01-19T06:14:00.006Z

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 1924 - València, 1993). Poeta i periodista. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, és també recordat com el poeta més gran que ha donat el País Valencià, del segle XV fins a l'actualitat, és a dir, des de l´època d'Ausiàs March i Roís de Corella. Dels seus llibres de poesia, destaca el segon volum de l'Obra Completa, Les pedres de l'àmfora, que va rebre els premis Lletra d'Or (1974) i Crítica Serra d'Or (1975). Són remarcables també dos poemaris que descriuen el País Valencià: Llibre de meravelles i Mural del País Valencià. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984). Diversos cantants han musicat poemes seus. D'entre ells, sobresurt Ovidi Montllor amb Coral romput. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Entrevista

— Al costat del tema de la mort, als teus versos es troba sovint el de l'amor. Què significa per a tu?

— Joan Fuster em va dir una vegada que jo no feia poesia amorosa, sinó una catastròfica mena de poesia eròtica. A mi em va divertir, allò. Hi ha, de vegades, un cert enamorament de la persona i em complasc en temes eròtics. He viscut també bastant intensament el temps de la postguerra (piu de ferro, mai no ho he estat) i he procurat contar-ho. Simplement. Al fil dels fets o dels records. Entenc l'amor com un cataclisme, com una vida que es desfà damunt d'un cos. De vegades he pensat que efectivament la meua vida es destrossava en fer l'amor.

—Què ha significat, per a tu, el Premi d'Honor?

—Recorde el dia que em varen donar el Premi. Hi hagué una cosa acollonant per a mi: em varen fer seure a la presidència i llavors restava allí, davant meu, la meua dona; recorde, no sé com dir-ho, una única llàgrima, que queia inacabablement, perquè ella sabia, com cap altra persona, el que hem patit, el que hem cregut, el que creiem, el que esperem, per què lluitem i lluitarem encara!

(Enric Bou, "Vicent Andrés Estellés, una inconformitat", Serra d'Or, juliol-agost, 1978)

Poesia de postguerra fins als anys 70

2012-01-03T20:02:00.001Z

CARLES RIBA

Elegies de Bierville.Buenos Aires, 1942./ Santiago de Xile: El Pi de les tres branques, 1944 [segona edició, revisada i augmentada]. / Barcelona: Edicions 62 -Antologia catalana, 1976. / Dins Antologia poètica. Barcelona: Edicions 62 - MOLC, 1995, 3a edició.

Conjunt de dotze poemes escrits per Carles Riba a l'exili i publicats per primera vegada a Barcelona, amb data de Buenos Aires, el 1942. En l'aspecte formal Riba adapta al sistema sil·làbic i accentual català el ritme de l'elegia clàssica, distribuïda la composició en dístics formats per dos hexàmetres dactílics. El contingut combina l'humanisme clàssic amb una presa de posició cívica després de la tragèdia col·lectiva del seu país. I alhora és un exponent de l'exploració religiosa de la pròpia personalitat. Aquestes elegies són molt més que una temptativa reeixida d'adaptar la mètrica clàssica al geni d'una llengua moderna: les elegies de Carles Riba, com ha dit Joan Ferraté "ens conten una única història: la del despullament metafísic de l'home, la de la seva transcendència". En efecte, essent "poesia d'exili i d'allunyament físic, [...] són paradoxalment la narració d'un retorn."

JOSEP CARNER

Nabí.Barcelona: Amics de la Poesia, 1938; Buenos Aires: Edicions de la Revista Catalunya, 1941; Barcelona: Edicions 62, 1971.
Nabí (que vol dir profeta, en hebreu) és un llarg poema líriconarratiu que, segons diu Gabriel Ferrater, sembla que va ser concebut a Hendaia, continuat a Beirut, on Carner va ser cònsol un any i mig (1935-1936), i acabat a Mèxic. Es va publicar la versió castellana, feta pel mateix Carner l'any 1940, a Mèxic. En català es va publicar el 1941 a Buenos Aires. Fins al 1947 no arriba a imprimir-se a Catalunya i, encara, en edició clandestina.

Dialectes de la llengua catalana

2011-11-17T11:31:00.005Z

Una LLENGUA és un sistema de signes lingüístics que serveix per a comunicar-se. Entre si, les llengües presenten diferències que impossibiliten la comunicació entre els seus parlants.
Un DIALECTE és una varietat geogràfica d'una llengua, és a dir, la modalitat que pren la llengua en un territori determinat. Entre si, els dialectes presenten diferències que no dificulten la comunicació entre els seus parlants.

En aquest enllaç podreu trobar una comparativa entre els dos grans blocs dialectals de la nostra llengua; el català oriental i l'occidental

http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/quadrecomparatiu.htm

Quim Monzó

2011-11-17T11:19:00.004Z

Quim Monzó (Barcelona, 1952). Narrador, articulista i traductor, és una de les figures més rellevants i representatives de la literatura catalana contemporània. Treballa com a grafista i com a corresponsal de premsa i l'any 1976 publica la seva primera novel·la, L'udol del griso al caire de les clavegueres (Premi Prudenci Bertrana). Aviat destaca en el terreny de la narrativa breu amb obres com Uf, va dir ell (1978), Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980), L'illa de Maians (1985), El perquè de tot plegat (1993) o Guadalajara (1996). Aquests cinc llibres són revisats i aplegats a Vuitanta-sis contes (1999), obra que li val el Premi Nacional de Literatura i la Lletra d'Or, l'any 2000. Autor, també, de les novel·les Benzina (1983) i La magnitud de la tragèdia (1989), Quim Monzó té una trajectòria especialment extensa com a articulista. Les obres El dia del senyor (1984), Zzzzzzzz (1987), La maleta turca (1990), Hotel Intercontinental (1991), No plantaré cap arbre (1994), Del tot indefens davant dels hostils imperis alienígenes (1998), Tot és mentida (2000), El tema del tema (2003) i Esplendor i glòria de la Internacional Papanates (2010) són una mostra de la mirada lúcida de l'autor. Ha traduït autors com Truman Capote, Roald Dahl, Ernest Hemingway, Arthur Miller, J.D. Sallinger o Mary Shelley, entre d'altres, i les seves obres s'han traduït a més d'una vintena d'idiomes. L'any 2007 va fer el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt. És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Comentaris a la seua obra:

"Quim Monzó ja fa més de trenta anys que va construint sense pressa i amb rigor una obra literària d'una solidesa perdurable. Va començar a escriure enmig d'una societat literària amb tendències gregàries, però ell ha anat sempre a la seva. I ha acabat modificant el panorama. Evidentment, mai no falten els exquisits que -gairebé sense llegir-lo- el tenen per un escriptor menor. Volen calories intel·lectuals greixades, sociologia, psicologia i celles corrugades que els facin sentir savis. Quan justament entre les virtuts més destacables de l'escriptura de Quim Monzó hi ha una generositat que no estalvia al lector ni un gram de plaer ni de saber. En la seva literatura sempre hi ha més reflexió, més densitat moral, més intenció crítica i més capacitat de transformar el lector que no sembla a simple vista. Rere l'humor i la imaginació diàfana de Monzó hi ha una pulsió tràgica i rere l'aparent transparència de la seva escriptura s'amaga un treball minuciós de matisos, d'ombres i d'efectes calculats. Si hi afegim l'exigència amb què valora, descarta i treballa les frases, els arguments i els més mínims detalls començarem a apropar-nos a la mesura del seu talent. [...]

(Manel Ollé: Retrats. Quim Monzó. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2008, p. 12-15)

Continguts examen dia 3 de novembre

2011-10-29T12:49:00.002+01:00

Per a l'examen cal estudiar:

A) Comprensió del text: tema, estructura, resum i tipologia. Cal argumentar bé les respostes.

B) Anàlisi lingüística del text: fonètica (vocalisme i els fonemes alveolars fricatius). Conceptes que hem vist de socilolingüística. Es pot preguntar com a teoria o aplicat a un text.

C) Expressió i reflexió crítica: Els tres primers temes de literatura i elaboració d'un text de collita pròpia que ha de ser adequat, coherent i ben cohesionat.

Recorda que les faltes d'ortografia descompen

Videos de Mercè Rodoreda

2011-10-29T12:31:00.006+01:00

"Escriure" Mercè Rodoreda

http://youtu.be/H40PIwf3GRY

Vida i obra:

http://www.youtube.com/watch?v=dEd5VkjLqFQ&feature=related

Mercè Rodoreda

2011-10-29T12:20:00.003+01:00

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes. Comença a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells. A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quanta, quanta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora. Va ser membre i Sòcia d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Enric valor

2011-10-13T11:23:00.006+01:00

Enric Valor (Castalla, l'Alcoià, 1911 - València, 2000). Gramàtic, lexicòleg, rondallista i novel·lista. Recopila trenta-sis rondalles de la tradició oral valenciana i les transforma en literatura escrita en equilibri entre la normativa i la recerca dialectal, fixant expressions. Com a lexicògraf es guanya un lloc de privilegi entre els fabristes més respectats i té un paper destacat en la difusió de la gramàtica catalana al País Valencià, amb obres com Millorem el llenguatge (1971), Curs mitjà de gramàtica catalana referida especialment al País Valencià (1973) i La flexió verbal (1983), entre d'altres. De l'obra narrativa cal situar al capdamunt el "Cicle de Cassana", integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l'horitzó (1991). Rep el Premi de les Lletres Valencianes (1985), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1987) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993) entre d'altres; i és investit Doctor Honoris Causa per les Universitats de València, de les Illes Balears, Politècnica de València, de Castelló i d'Alacant. Va ser soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

En aquest enllaç podeu veure un reportatge sobre l'autor:

http://www.youtube.com/watch?v=J1P5hPXs_Lo

Literatura catalana de postguerra

2011-10-03T09:50:00.003+01:00

Per contextualitzar quin és el panorama de la literatura catalana durant la dictadura de Franco, us recomane que visualitzeu aquestes diapositives. Complementen a la perfecció tot el que estem dient a classe els darrers dies.

http://www.slideshare.net/lrius1/postguerra-246040?from=ss_embed

Endavant!!

Benvinguts!!

2011-10-03T09:39:00.004+01:00

Comencem el curs 2011/2012. Amb aquestes línies vull donar la benvinguda als meus alumnes de 2n de batxillerat A. Espere que aquest blog us servisca d'ajuda i complemente tot el material que al llarg del curs s'impartirà a classe. Us recorde que també dispose de correu electrònic on podeu adreçar-me qualsevol dubte sobre la matèria o sobre les PAU (Proves d'Accés a la Universitat 2012). De moment, fins que no ens diguen el contrari, el model d'examen no canvia.

jesusmonzoes@gmail.com

Molta sort!!

Proves d'accés a la Universitat. Juny de 2011

2011-06-15T09:35:00.003+01:00

Estimat alumnat,

Us passe l'enllaç on podeu veure el solucionari de les PAU de juny de 2011. Com heu pogut comprovar ha estat un examen una miqueta estrany perquè no ha eixit cap dels autors esperats, encara que jo vaig insistir que calia estudiar tots els temes de literatura... Els dos models han estat textos narratius amb descripcions i diàlegs. La part fonètica i d'anàlisi sintàctica no ha estat massa complicada, supose que esteu d'acord, no?

A veure si hi ha sort!

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF116.pdf

Un nou atac contra la nostra llengua

2011-06-02T14:22:00.004+01:00

Us reproduisc un manifest que ha elaborat l'assocoació "Un entre tants" de la qual forme part, integrada per professionals de l'educació:

L'associació "Un entre tants" volem mostrar el nostre malestar i la més profunda tristor per les declaracions del Conseller d'Educació valencià en les quals presenta la proposta d'un sistema educatiu on es vehiculen les matèries en espanyol, anglés i valencià en una proporció del 33% perquè, segons diu "És el model que hem defensat aquests anys, el model que vam proposar durant la campanya electoral i el model que, majoritàriament, entenem que ha estat refrendat per l'electoral valencià".MALESTAR, perquè els docents tenim molt a dir sobre què cal als nostres instituts i escoles públiques, tan mancades de recursos bàsics; recursos econòmics i ara, fins i tot, recursos humans, ja que l'augment de la ràtio a 35 alumnes en primer d'ESO ja és un fet consumat per al curs que ve. De portes dels instituts cap a dins, és clar, que això, pel que sembla, no es declara públicament perquè no devia anar al programa que han "refrendat" tants valencians.PROFUNDA TRISTOR, perquè els professors i professores estem veient que l'únic sistema que funcionauna mica millor pel que fa als resultats és el de la immersió lingüística en valencià i que malgrat això, la nostra malmesa escola es troba a la cua de les cues en resultats. Estem tristos quan, en eixir de les quatre parets de l'aula, el valencià s'esfuma, desapareix: assistim en tribuna d'honor a la desaparició de la nostra llengua i cultura en determinats territoris i, en altres, podem observar com l'autoodi encara no ha desaparegut sinó que encara es manté ben fort en 30 anys d'escola en valencià.Quina és la solució? Alguns agents cívics n'han apuntat d'assenyades. Nosaltres les recolzem i aprofitem per obrir-ne el debat, la reflexió, la crítica i, si cal, l'autocrítica. Però mentre la política siga la de convertir els centres en "guarderies" d'adolescents en grups de 35 a 45, mantenir (o, com a molt, maquillar), any rere any, els mateixos currículums obsolets i deixar que algunes escoles i instituts públics esdevinguen centres assistencials on s'ensenye lectoescriptura (o a asseure's correctament, o les normes bàsiques d'higiene personal o a parlar i no cridar, etc.) fins als 16 anys, mentre les administracions tanquen els ulls i es giren d'esquena, pensem que no ens podrem considerar UNA SOCIETAT CIVILITZADA en termes educatius.Ens fem ressò, per tant, d'aquesta nefasta notícia, en mostrem el nostre ferm rebuig a aquesta manera de fer (o de desfer) i fem públic, una vegada més, el nostre compromís amb la plena normalització del català al País Valencià i amb la lluita diària de treballar per una escola valenciana i de qualitat, que cohesione la societat de manera democràtica sense menystenir els drets fonamentals de cap ciutadà.

Ara més que mai, endavant!

Molta sort!!

2011-05-27T19:15:00.002+01:00

Aquesta setmana hem acabat les classes i ja teniu les notes. La majoria de vosaltres heu obtés uns magnífics resultats, fruit del treball constant que heu fet al llarg de tot el curs. Ara toca preparar-se bé el selectiu i acudir-hi amb molt d'optimisme i confiança. Estic convençut que les coses aniran molt bé i podreu optar per la carrera que més desitgeu.

Per la meua part, dir-vos que ha estat un plaer poder compartir hores i hores de docència amb vosaltres. Com tots els anys, he aprés moltíssim.

Que us vaja molt bé!

Una abraçada ben forta.

Jesús Monzó

Tots els temes de literatura

2011-04-19T07:12:00.002+01:00

Ja teniu a la vostra disposició tots els temes de literatura que poden eixir en les Proves d'Accés a la Universitat (PAU). Els darrers temes els treballarem a classe. Recordeu que teniu un límit d'extensió determinada però aquests temes es poden modificar, ampliar i millorar. Endavant i molta sort de cara a la recta final!

http://cid-2565f74c857fae6a.office.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6?uc=3

Joan Fuster

2011-04-14T13:42:00.004+01:00

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural. Va ser president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).

més informació:

http://www.escriptors.cat/autors/fusterjoan/pagina.php?id_sec=1933

Videos amb més informació sobre aquest gran intel·lectual valencià:

http://www.youtube.com/watch?v=PJQMLADhrj4&feature=fvst

http://www.youtube.com/watch?v=VufIYMN0T0s

Manuel de Pedrolo

2011-04-05T07:33:00.003+01:00

Manuel de Pedrolo (L'Aranyó, 1918 - Barcelona 1990). Novel·lista, dramaturg, poeta i traductor. És un dels escriptors més prolífics de la literatura catalana contemporània. Conrea tots els gèneres literaris i col·laborar amb articles, contes i assaigs en la majoria de revistes catalanes de l'època. La seva producció creativa sobrepassa el centenar d'obres, sobretot, en prosa, amb novel·les com Cendra per Martina i Totes les bèsties de càrrega i amb el cicle novel·lístic Temps Obert. La novel·la Mecanoscrit del segon origen és una de les més llegides durant la dècada dels setanta. La censura de la Dictadura franquista condiciona part de la seva trajectòria. Les seves obres es veuen retallades sistemàticament en les primeres edicions i, a més a més, li prohibeixen deu llibres. Autor polifacètic per excel·lència, tradueix obres d'autors com John Dos Passos, Jean-Paul Sartre i William Faulkner, entre altres, i dirigeix la col·lecció de novel·la negra, La cua de palla. Obté diversos premis literaris i és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1979. Fou soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, institució que durant el període del 1984 al 1989 convoca el premi literari Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.

més informació:

http://www.escriptors.cat/autors/pedrolomde/index.php

Nous temes de literatura

2011-04-04T16:18:00.005+01:00

Ja podeu descarregar-se els temes de literatura de l'1 al 13 . Recordeu que per al pròxim examen, aniran aquests temes. Per a l'últim, els haureu d'estudiar tots.

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6?uc=1&isFromRichUpload=1

Miquel Martí i Pol

2011-02-28T21:07:00.005Z

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. També escriu prosa i fa traduccions. Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació dels reculls L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. La seva poesia ha estat traduïda a més de 15 llengües. La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona tant de traducció com de poesia, la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Temes de literatura

2011-02-14T22:20:00.002Z

Ja us he penjat els temes de literatura que hem donat fins el moment, és a dir, de l'1 al 9. Recordeu que els podeu ampliar amb tota la informació complementària que us aporte mitjançant aquest blog o també amb dades que pugueu extraure de la xarxa (sempre de pàgines fiables...).

Ací teniu l'enllaç:

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6?uc=1&isFromRichUpload=1

Canvi de correu electrònic

2011-02-09T09:24:00.006Z

Us informe que a partir d'ara podreu contactar amb mi a través d'aquest nou correu elctrònic.

El que tenia abans m'ha donat certs problemes.

jesusmonzoes@gmail.com

L'assaig

2011-02-07T06:35:00.004Z

1. Caracterització

L'assaig és un gènere literari en prosa, de caràcter no ficcional, que es val del relat per tal d'explicar el pensament del seu autor en els diversos aspectes del coneixement (filosofia, religió, art...). La voluntat estètica forma part del discurs assagístic, però la finalitat prioritària del missatge és la de comunicar idees amb una clara explicitació autorial.El textos assagístic es diferencien dels textos científics per la seva finalitat, malgrat la similitud formal en alguns aspectes. L'estudi acadèmic, la tesi, el tractat o la monografia científica pertanyen a la tipologia de textos explicatius, tret que comparteixen amb algunes obres didàctiques, però aquells incorporen al text les fonts d'informació en què es basen (bibliografia) i segueixen el procediment científic: plantejament d'una hipòtesi inicial, verificació empírica i conclusions.

A causa d’aquesta diversitat, el contingut també és divers, i això permet fer-ne una agrupació temàtica:

a. Assaigs literaris, que tracten temes diversos i que combinen el contingut amb un llenguatge eminentment literari.

b. Assaigs científics, que pretenen la divulgació d'un aspecte cientificotècnic amb diferents nivells d'aprofundiment, d'acord amb el públic a què es destinen.

c. Assaigs divulgatius, que solen tractar de temes diversos, generalment d'actualitat, amb un llenguatge planer.

d. Assaigs polítics, que exposen idearis polítics i, a vegades, fan la crítica d'altres idearis o actuacions polítiques.

Malgrat tota aquesta diversitat, els textos assagístics tenen unes característiques comunes:

a. Existeix una voluntat de creació literària.

b. L'estructura està centrada en l'exposició i l'argumentació.

c. Hi ha una intenció d'aprofundir en el coneixement de l'home.

d. Analitza lliurement els temes, sovint críticamente. No pretén ser exhaustiu ni excessivament especialitzat.

f. Sovint té intenció moralitzadora.

g. Té una longitud que varia entre la de l'article i la del llibre.

h. Pot adoptar formes diverses: diàleg, article d'opinió, dissertació...

2. Tipologies textutals dels textos assagístics

Els textos assagístics presenten dos tipus de tipologia textual: l'argumentació i l'exposició.

a) El text argumentatiu: Pretén convèncer i modificar el punt de vista del destinatari. S'articula de manera ordenada al voltant de la defensa d'una o diverses idees raonades.Serveix per a exposar opinions, contrastar-les, rebatre-les, persuadir i convèncer. La finalitat predominant és conativa.Utilitza frases llargues, oracions coordinades adversatives, subordinades causals, consecutives i finals, verbs de pensament i de llengua, referències i comentaris d'altres textos, etc.
La seva estructura acostuma a ser:

1. Introducció: Explicitació del punt de vista o de l'opinió que es vol defensar amb la intenció de convèncer el destinatari. Comprovació d'aquesta afirmació, si escau, introduïda pels marcadors textuals: efectivament, en efecte...

2. Desenvolupament: Presentació ordenada dels arguments, introduïts pels connectors o marcadors textuals corresponents: en primer lloc, en segon lloc, primerament, després...

3. Conclusió: Síntesi dels aspectes tractats i comprovació de l'opinió o de la hipòtesi enunciada en la introducció. La conclusió inclourà els connectors: doncs, per tant, per consegüent, o similars.

b)Text expositiu: Proporciona informació sobre un tema del qual es pressuposa que el destinatari ja té un cert coneixement amb l'objectiu d'ampliar-lo i, si s'escau, de modificar-lo. És per això que, de vegades, el text expositiu es combina amb el text argumentatiu.
Segons el mitjà per al qual ha estat elaborat pot presentar diferent grau de rigor i objectivitat. La informació se selecciona en funció del punt de vista des del qual es tracta el tema. La progressió d'aquesta informació, els aspectes tipogràfics i l'estructura tenen una importància especial com a mecanismes de coherència i de cohesió del text.
El punt de vista adoptat per al tractament del tema depèn del grau de coneixements que té el destinatari, la seva edat, el nivell d'estudis, etc. i, segons aquests elements se selecciona el nivell de llenguatge (estàndard, culte, col·loquial) i s’il·lustra el text amb els exemples o els aclariments que es consideren oportuns.
La progressió de la informació va lligada als paràgrafs del text. Cada paràgraf és una unitat temàtica que funciona com a tema, informació ja coneguda, i que s'amplia amb la informació nova o rema, Els paràgrafs es relacionen entre si per mitjà dels connectors, que estructuren la informació i en facilita la lectura i/o la comprensió.
Els aspectes tipogràfics són importants per a diferenciar la informació principal i les secundàries, els exemples, les ampliacions, les paraules que es volen ressaltar,etc. És per això que els títols i subtítols, el tipus de lletra i altres elements supralingüístics faciliten la comprensió del missatge escrit.
L'estructura del text expositiu acostuma a ser la següent:

1. Introducció: explicitació de l'objectiu i presentació del tema.

2. Desenvolupament: informació distribuïda en paràgrafs amb una organització lògica i jeràrquica de les idees, ús de gràfics, esquemes i exemples, etc.

3. Conclusió: síntesi de la informació donada i suggeriment, si s'escau, de nous aspectes.

3. Gèneres assagístics

· Article: Text de poca extensió sobre un tema determinat, que es caracteritza pel fet que s'insereix en llocs (diaris, periòdics, revistes,etc.)als quals el públic té fàcil accés.
· Dietari: Forma de diari personal que explica, dia a dia, els fets personals més importants, les opinions sobre temes diversos, observacions i reflexions
Discurs: Exposició del seu pensament que algú fa al públic amb un fi persuasiu.· Epístola: Assaig que segueix l'estructura d'una carta.
· Estudi i tractat: Són textos d'una certa extensió, més breu en el primer cas, que sistematitzen un determinat saber o matèria i que estan més a prop del llenguatge científic que de l'assagístic.
· Manifest: Document en què una persona, un grup o una entitat fa públiques les seves intencions. Són famosos els manifestos romàntics o avantguardistes.
· Opuscle o fullet: Ambdós són d'una extensió més petita que un llibre. Els dos termes són sinònims, però se sol atribuir al primer una dignitat ideològica que el segon no té. Pamflet: És un fullet o un full de propaganda política o ideològica.

Salvador Espriu

2011-02-03T06:55:00.002Z

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985). És un dels escriptors més significatius de la postguerra i un dels poetes catalans més importants. Tot i que es dóna a conèixer com a narrador, la seva incursió tardana en la poesia no és cap obstacle per aconseguir un ràpid reconeixement, no només dins les lletres catalanes sinó dins la literatura universal. També té un paper important en la recuperació del teatre català. Publica les novel·les El doctor Rip (1931) i Laia (1932), els llibres de narracions, Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935), Miratge a Citerea (1935) i Litizia i altres proses (1937), obres que l'acrediten com el narrador més original després del Noucentisme. La seva obra poètica compta amb els reculls Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs. Death (1952), El caminant i el mur (1954), Final del laberint (1955), Les cançons d'Ariadna (1949), La pell de brau (1960), Llibre de Sinera (1963) i Setmana Santa (1971). Tot sovint revisa la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Traduït a nombroses llengües, el seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel. El 1972 és distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i dos anys més tard rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona, el 1982. És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. Va ser un dels quatre primers membres fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Més sobre Vicent Andrés Estellés

2011-01-25T07:46:00.002Z

He extret un fragment d'una entrevista que se li va fer a l'autor...

"He tingut des de sempre la voluntat d'arribar a tothom: al conductor del tramvia, al treballador de la cantonada, a la dona del supermercat. Vull arribar a tothom; pense que és el que cal. Potser serà molt efímer el que faig, però jo sempre m'he proposat això i he cregut en les coses que feia. Encara que siga retòrica o puga estar mal mirat, tinc una idea que predomina en mi secretament: em sent valencià, i valencià de poble."

(Xavier Febrés, "Mural del País Valencià", Serra d'Or, febrer, 1980)

Us passe també un enllaç a un video elaborat per alumnes sobre l'autor, molt interessant

http://www.youtube.com/watch?v=khPR7l2VHnk

Vicent Andrés Estellés

2011-01-25T07:19:00.003Z

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924, a Burjassot, a la comarca de l'Horta de València. El seu pare era el forner del poble. Tenia una germana, Carme, que, com els seus pares, sovint és citada als versos del poeta. Va passar la seva infància a Burjassot, població de la qual sempre va conservar un bon record, així com de la família i dels seus amics. A l'edat d'un any, el seu avi va ser assassinat d'un tret d'escopeta pel seu germanastre, enutjat per una qüestió d'herència. Anys més tard va morir de tuberculosi un oncle seu, Josep Maria. Als llibres L'ofici de demà i Coral romput recorda les morts familiars de la seva infantesa. La vocació literària es va desvetllar molt aviat en Vicent Andrés Estellés, però no pel costat de la poesia sinó pel teatre, tot i que als volts dels anys 1935-36 ja va començar a escriure poesia. Quan va esclatar la guerra civil espanyola tenia 12 anys i ja havia començat a escriure algunes peces teatrals que ell anomena "de combat". La guerra fa que deixi els estudis, però llegeix una gran quantitat de llibres que li deixa un veí. Entre les lectures d'aquella època hi ha poemes de García Lorca i Antonio Machado, de Mossèn Cinto, de Teodor Llorente, de Josep Maria de Sagarra, de Josep Carner... La família no es va exiliar, però va haver de cremar alguns llibres, atès l'empresonament de persones que tenien llibres prohibits. Acabada la guerra, va començar a treballar de forner, com el seu pare; després, d'orfebre, de mecanògraf i d'ordenança. El 1942 va publicar el seu primer article al diari Jornada i a partir d'aquest fet va fer gestions per formalitzar l'ingrés a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, on va cursar la carrera com a becat. A Madrid, va publicar poesies que eren la traducció castellana de poemes que havia escrit en català. L'any 1945 va anar a fer el soldat a Navarra on va escriure poesia en català. En tornar a València, el 1948, va començar a treballar com a periodista a Las Provincias publicació de la qual va arribar a ser el redactor en cap el 1958, càrrec que va exercir fins a l'any 1978, que va ser arbitràriament substituït. Ja instal·lat a València, escriu poemes en català perquè, en paraules de Joan Fuster: «Estellés escriu des del poble». Cap a inicis dels anys cinquanta, inicia la seva amistat amb intel·lectuals com Manuel Sanchis Guarner i Joan Fuster. El seu primer llibre va ser Ciutat a cau d'orella (1953). El 1955 es va casar amb Isabel Llorente, que treballava a l'Ajuntament de València, i deu mesos més tard van tenir una filla que es va morir als quatre mesos. La mort de la nena els va aclaparar i va dur el poeta a escriure La nit (1956) i Primera soledad. També recull la desesperació com a pare al cant III de Coral romput. La parella va tenir dos fills més, Vicent i Carmina. Després, publicaria Donzell amarg (1958), poemari que va quedar finalista del Premi Óssa Menor i L'amant de tota la vida (1966). Poeta extraordinàriament prolífic, editava al començament de forma molt dispersa, corregia i refeia els primers llibres a partir d'un corpus que ell mateix havia anomenat «els manuscrits de Burjassot», de difícil datació a causa d'aquest continuat procés de reelaboració. Durant els anys seixanta, va presenciar, impotent, com la direcció del diari Las Provincias, on treballava, organitzava campanyes agressives contra els qui feien esforços pel redreçament cultural i lingüístic dels valencians. Vicent Andrés Estellés recorda aquelles situacions a Horacianes: aquest any miserable, m.cm.lxiii. d. de c., serà molt recordat i molt amargament. vicent ventura, desterrat a munic o parís; joan fuster, a sueca; —diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi—; sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat; jo escric i espere a burjassot, mentre pels carrers de valència la gent, obscena, crida i crema un llibre. Aquesta situació de contradicció entre els seus sentiments més profunds i els interessos relacionats amb la subsistència econòmica va durar fins l'any 1971, que és quan decideix publicar els seus versos. Treu a la llum 5 llibres: La clau que obri tots els panys, Llibre de meravelles, Llibre d'exilis, Primera audició i L'inventari clement. L'any 1972, l'editorial Tres i Quatre va començar a publicar l'Obra Completa amb un primer volum Recomane tenebres, que va obtenir el premi de la Crítica Serra d'Or. Més endavant va germinar en Estellés la idea de fer un cant a València que aviat es va convertir en un projecte més ambiciós, la idea de fer tot un mural del País Valencià i sobre la gent que hi vivia, un mural on s'indentifiqués tot el país, fet des del poble i per al poble. Va començar a escriure el poemari Mural del País Valencià un parell o tres de dies després de la mort del dictador Franco. Consta de seixanta llibres, on va evocar personatges històrics, geografia, naturalesa, els productes de la terra i per primera vegada, el poeta va cantar amb optimisme desesperat, fet que en l'evolució poètica, fins aleshores marcada pel sofriment i les tenebres, li donarà una nova dimensió. Fruit de la feina de gairebé quatre anys, Mural del País Valencià –del qual va començar a publicar fragments a partir del 1978–, es va anar configurant com la cantata dels pobles, de tots els pobles del País Valencià units en l'alegria d'un futur que s'endevinava joiós. Va conrear altres gèneres literaris, però tant les obres narratives com les teatrals han tingut poca difusió. L'única obra de teatre publicada correspon als poemes escènics Oratoris del nostre temps (1978). També va escriure guions de cinema, tots inèdits, un dels quals el va presentar a un concurs a Barcelona i va quedar finalista. Va publicar tres obres de caràcter autobiogràfic Quadern de Bonaire (1985), El tractat de les maduixes (1985) i La parra boja (1988). En prosa té publicada una novel·la breu, El coixinet (1987). En homenatge del poeta, des del 1973 es convoca, dins la Nit dels Premis Octubre de València, un premi de poesia amb el seu nom. Altres reconeixements li arriben el 1975 amb la Lletra d'Or, i el 1978 amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El mateix any que va ser substituït del seu càrrec a Las Provincias, i obligat a una jubilació anticipada als 54 anys. Alhora que rebia els màxims guardons literaris de l'àmbit lingüístic català, es veia perseguit per sectors de la dreta enyoradíssa del franquisme. A més de la destitució de la feina de periodista, va ser objecte d'amenaces per telèfon i d'altres escarnis com la mutilació del seu bust instal·lat a la plaça de Burjassot. Els temes recurrents en la poesia d'Estellés són la fam, el sexe, la mort i l'amor, construïts fonent diversos registres. O, com diuen els assagistes Jaume Pérez Montaner i Vicent Salvador, estudiosos de l'obra del poeta: «...moltes vegades, en alguns dels seus poemes més suggerents –Coral romput, A mi acorda un dictat, Cant temporal i molts d'altres–, es converteix en una narració subjectiva i dislocada, en una confessió íntima que assoleix –'un entre tants'– característiques universals. 'Poeta de realitats', com ha dit també Joan Fuster, realitza tot un món en la seua poesia: l'horror de la guerra, la mort concreta i palpable de la seua infantesa i joventut, la fam, la degradació col·lectiva de tot un poble, les persecucions, la ràbia, la impotència, l'alienació, la incomunicació, però també l'esperança, la lluita gairebé constant, els moments fràgils d'alegria. Tot açò i més és la poesia d'Estellés. [...] És la poesia militant –'que em facen les paraules servei concret de pedres'– d'un home que riu i plora amb el poble, que igual recita uns poemes en una associació de veïns que rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes o viu solidari la causa dels explotats." (Una aproximació a Vicent Andrés Estellés, València, Quaderns Tres i Quatre, 1981) El gruix de l'obra d'Estellés es va donar a conèixer paral·lela al desenvolupament del moviment popular de la Nova Cançó i s'hi va relacionar íntimament. L'autor va participar en nombrosos recitals conjunts als més diversos llocs dels Països Catalans. Poemes seus han estat musicats per Ovidi Montllor, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Remigi Palmero, Lluís Miquel, Celdoni Fonoll, Santi Arisa, Miquel Gil, Paco Muñoz, Carles Barranco, Xambó, Josep Blay, entre d'altres. El 1984 va rebre el premi de les Lletres Valencianes. L'any 1990, la XXII Universitat Catalana d'Estiu a Prada i els Premis d'Octubre li van retre homenatge. En aquest darrer certamen, el poema Assumiràs la veu d'un poble va ser traduït a diverses llengües i recitat pels seus traductors. Va morir a València, el 27 de març de 1993. Va deixar una abundant obra inèdita. Pòstumament, l'editor Eliseu Climent va aplegar complet el Mural del País Valencià (1996). Moltes poblacions del País Valencià han posat el nom del poeta a un dels seus carrers. Vicent Andrés Estellés va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Fonètica sintàctica

2011-01-11T08:08:00.002Z

Com ja hem comentat a classe, en el segon apartat de l'examen de les PAU pot aparèixer una pregunta sobre fonètica sintàctica (obertura o tancament de les vocals e, o), processos d'elisió vocàlica, reducció, sinalefes, sonoritzacions de consonants, etc.

Ací us passe un xicotet resum:

FONÈTICA SINTÀCTICA DE LES VOCALS

ELISIÓ: Tendència a la desaparició de vocals àtones. Més sovint en la variante oriental del nostre idioma. L’elisió implica enllaç de mots continguts.

Exemple: mà (e)squerra

REDUCCIÓ: És el tipus d’elisió que es produeix quan les dues vocals són iguals. Suposa una reducción del nombre de síl·labes.

Exemple: deixe (e)l poble

SINALEFA: S’anomena també diftong sintàctic perquè en entrar en contacte les dues vocals, si una d’aquestes és la i/u àtona, farà diftong amb l’altra.

Exemple: el que us dic

FENÒMENS CONSONÀNTICS DE CONTACTE

a-Oclusives (p, t, k // b, d, g)

El tret distintiu és sonoritat/ no sonoritat en la posició inicial de oclusives bilabials bala/pala.
En posició final el tret sonoritat/no sonoritat es perd i tant p com b es pronuncien sordes: arrap=àrab
El mateix ocorre amb d/t i g/k.
En posició final de síl·laba interior de paraula o en contacte amb una altra paraula començada per consonant, les oclusives es pronuncien sordes o sonores segons si la consonant que segueix és sonora o no.
En contacte amb una altra paraula començada amb vocal les oclusives se solen pronunciar sordes.

b- Fricatives i africades:

-en posició final de paraula, només pot aparéixer la sorda: tuf, gas, peix, goig.
+ consonant: es pronuncien sordes o sonores segons si la consonant que seguix és sonora o no:
Tuf pudent
Gas butà
Peix net.

+ vocal: es pronuncien sonores
Gas obert
Tuf enorme
Peix o carn
Raig X

Bon nadal i feliç 2011

2010-12-27T20:15:00.003Z

Els meus millors desitgos per a l'any que anem a entrar. Espere que els resultats acadèmics siguen els que espereu i necessiteu per encarar amb optimisme el vostre futur.

Quim Monzó

2010-12-01T22:34:00.001Z

Us passe altra proposta per a desenvolupar el tema 5 de literatura. A Internet podeu trobar moltíssima informació sobre Quim Monzó, iixí com visualitzar entrevistes que se li han fet al llarg dels darrers anys.

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

Quim Monzó (Barcelona, 1952) és autor d’uns quants llibres de contes, alguns excepcionals, en els quals no ha usat mai aquella llengua ortopèdica que va convertir bona part de la literatura catalana en un cadàver encarcarat. La millor referència de la seua narrativa curta la tenim en Vuitanta-sis contes (1999).
Els contes de Quim Monzó sorprenen i pertorben. La seua lectura permet advertir el rigor de l’autor en la tècnica d'armar la narració curta i la uniformitat d'un estil que no té res a veure amb la simplificació lingüística. Cada una de les paraules que escriu Quim Monzó és insubstituïble i fascinadora. La seua prosa captiva perquè no tendeix a l'ornament ni a la retòrica, sinó perquè cada paraula, cada frase, aconsegueix desfer-se del seu ús diari neutre, assolint d'aquesta manera la restitució del seu valor original; així, les frases fetes deixen de ser tòpiques. Es pot dir que la prosa de Monzó és tan inimitable com la de tots els grans escriptors.
Els seus contes són un reflex de la societat contemporània perquè una bona quantitat se centren al voltant dels conflictes sentimentals, tant per l'espai dedicat a narrar la solitud de les parelles com pel que es fixa en els trasbalsos i les contrarietats que ha de patir i superar un individu solitari per aconseguir qualsevol companyia. Monzó fa que les històries esquiven qualsevol temptació melodramàtica i, optant per una mirada violenta i seca, narra els trasbalsos quotidians del sexe i l'amor amb fredor.
Un altre fil temàtic és el que converteix la narració en una guia contemporània de la vida exasperada d’una gran ciutat. La solitud, la desesperança, l'avorriment i els actes incomprensibles i rutinaris de cada dia queden reproduïts en les voltes que peguen els personatges de Monzó entre les cares anònimes dels veïns dels carrers i els clients dels bars, insegurs i a la recerca de no se sap ben bé quina il·lusió. Aquests camins sense rumb que emprenen els protagonistes de molts de contes de Monzó solen convertir-se en una barreja indefinida de ritu i joc. Són estratègies per a retardar la bogeria i la desolació.
Un altre grup temàtic és la faula moral, així com els que exploren l’activitat d'escriure i crear, les paradoxes, les ambigüitats i els enigmes que acompanyen l’acte de fer literatura.
Els seus contes admeten diverses lectures perque Quim Monzó ha tingut el suficient respecte pel lector per traçar múltiples i desconcertants camins.

[400 paraules]

Self Service. Barcelona: Iniciativas Editoriales SA, 1977.
Uf, va dir ell. Barcelona: Quaderns Crema, 1978.
Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. Barcelona: Quaderns Crema, 1980.
L'illa de Maians. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
Hotel Intercontinental. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
El perquè de tot plegat. Barcelona: Quaderns Crema, 1993.
Guadalajara. Barcelona: Quaderns Crema, 1996.
Vuitanta-sis contes. (Uf, va dir ell, Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury, L'illa de Maians, El perquè de tot plegat i Guadalajara). Barcelona: Quaderns Crema, 1999.
El millor dels mons. Barcelona: Quaderns Crema, 2001.
Tres Nadals. Barcelona: Quaderns Crema, 2003.

http://www.vilaweb.tv/?video=5361

http://www.vilaweb.tv/?video=5019

http://www.tv3.cat/videos/395459/Quim-Monzo

http://www.ducros.biz/corpus/index.php?command=show_news&news_id=27

http://images.google.com/images?hl=ca&source=hp&q=quim+monz%C3%B3&gbv=2&aq=0&oq=Quim+

Els indis de Joan Solà

2010-11-23T07:31:00.002Z

“ELS INDIS”, fragment d’una conferència de Joan Solà

a)El tema del text és la discriminació dels indis americans per part dels colonitzadors europeus. També podríem enunciar el tema com: Crítica als atacs de les grans potències als pobles indígenes.
Ho corroborem amb els mots temàtics “terres, indis, nadius, invasors”, etc. A més, el títol és parcialment temàtic perquè sí que parla dels indis però de manera parcial sense massa especificacions.
L’estructura externa es composa d’un títol i 3 paràgrafs. Ara bé, la interna es dividix en la introducció (l.1.3), on l’autor presenta de manera objectiva l’actual situació dels indis americans. El desenvolupament arriba fins el final del fragment (l.4-30), i s’enumeren tota una sèrie de causes i conseqüències de l’arribada i abús dels colons europeus. No trobem conclusió perquè és
un fragment d’una conferència i està inacabat.
La tesi del text la trobem a la primera part: els indis americans són una cultura oblidada. Per tant el text és analitzant. I podríem afegir que la progressió temàtica és linial, ja que cada argument et porta a un altre de nou.

b) Els indis, a l’arribada dels europeus a partir del s.XV, comencen a patir una sèrie d’abussos per part dels nous colonitzadors. Perden les seus possessions i es veuen obligats a anar-se’n de les seues terres. A hores d’ara, aquelles cultures són simplement un record de museu i, els que encara queden són víctimes del menyspreu i de les ànsies de poder dels anomenats “blancs”. També cal dir que aquest bandejament d’aquestes cultures ancestrals ha suposat un empobriment cultural i lingüístic que l’estat americà intenta compensar amb alguns privilegis econòmics i territorials.

c) Aquest text no és exclusivament expositiu, ja que trobem característiques típiques dels textos
argumentatius. Hi ha per exemple,alguns recursos modaliutzadors amb els quals l’autor es fa
present i dóna la seua opinió. Trobem molt de lèxic valoratiu (“dràsticament, menyspreu, brutals, malparts, esbarriats, delmats, generalment” etc.). Una altra característica present als textos argumentatius és l’ús dels signes gràfics, molt presents al text però que explicarem en la pròxima pregunta. També hi ha diversos mots amb un caràcter irònic, en les quals l’autor afig de manera implícita el seu punt de vista.

d) L’autor usa diversos recursos gràfics per donar-li al text un matís irònic: les cometes, la cursiva i fins i tot, els parèntesis que inclouen comentaris subjectius. A tall d’exemple, les cometes de la l.8 “arqueològica” fan que el lector es pare a pensar en un altre significat. Igual passa a la línia 23, amb el mot “reserves”. La cursiva indica que cal veure un significat diferent al
que realment té. Tot això, ho podréim posar com a recursos modalitzadors i subjectivitzadors.

Els dialectes de la nostra llengua

2010-11-18T09:51:00.006Z

Ja hem comentat a classe que la nostra llengua es divideix en dos grans blocs dialectals; l'oriental i l'occidental. Al selectiu haureu d'identificar a quin bloc dialectal pertany el text, per tant, heu de conéixer els trets que identifiquen cada bloc. Recordeu que el valencià es troba dins del bloc occidental de la llengua.

En aquest enllaç podeu obtindre informació de gran utilitat per a preparar els exàmens del curs i les PAU:

http://www.xtec.cat/~aribas4/llengua/dialectologia/

Tema i estructura "Enllà de l'horitzó"

2010-11-09T07:51:00.004Z

Introducció:

A primer colp d’ull ens trobem davant un text fragmentari, corresponent a l’inici del capítol I, de la novel·la d’Enric Valor,”Enllà de l’horitzó”. Només hi ha elements del codi lingüístic i del tipogràfic.
Com que es tracta d’un text escrit, el seu canal és visual, la qual cosa implica que és un text preparat, que ni emissor ni receptor comparteixen el lloc ni l’espai de l’acte comunicatiu, i que la capacitat de resposta immediata està bastant limitada, per bé que a hores d’ara fenòmens com el xat o el correu electrònic via Internet l’han ampliada bastant.
Aquest text pertany a l’àmbit literari, concretament al gènere narratiu.

Estructura textual:
El text és fonamentalment narratiu, amb un intent de descripció quan parla de la vila de Cassana i un fragment dialogat, quan Toni Bernabeu entra on treballa el narrador. L’estructura externa consta de quatre paràgrafs i una frase en estil reportat o directe (les paraules de Bernabeu).
L’estructura interna té tres parts:
1a. La situació a Espanya.(el primer paràgraf, més llarg)
2a. La situació al País Valencià (segon paràgraf)
3a. La situació a Cassana (del tercer paràgraf fins al final)

Com qualsevol text narratiu, hi ha un plantejament (forts bombardejos), un nus (govern i gent del carrer han d’abandonar les ciutats i arriben al País valencià). No hi trobem un clar desenllaç, encara que alguns han interpretat l'arribada a la Vila de Cassana com una mena de conclusió del fragment.

Altra opció:

Dividir el text en dues parts. Una introducció formada pels dos primers paràgrafs, en què es narra l'ofensiva de Franco contra Madrid, la situació desesperada dels republicans assetjats i la decisió de traslladar els refugiats al País Valencià. En la segona part del text (nus), l'acció se centra a la Vila de Cassana, un poble de l'interior del País Valencià.

Pel que fa al tema:

En tant que expressió breu i precisa del significat global del text, seria el següent: l'arribada dels refugiats al País Valencià procedents de Madrid.

Mercè Rodoreda i la seua producció literària.

2010-10-26T06:50:00.006+01:00

En el tema 3 de literatura treballarem Mercè Rodoreda, una de les escriptores més importants del segle XX en la nostra llengua i màxima representant de la novel·la psicològica.

L'item del tema és el següent: La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personantges. Estàs d'acord amb aquesta asseveració? Explica per què? Una proposta amb 150 paraules la podeu descarregar en l'enllaç que teniu al marge dret. Com sempre, sabeu que podeu completar la informació a través de la xarxa. Ací teniu enllaços que us poden ser ben útils:

http://www.escriptors.cat/autors/rodoredam/pagina.php?id_sec=1797

http://www.youtube.com/watch?v=1Pb4znoe9Ts

http://www.tv3.cat/videos/250609

Com es fa una ressenya

2010-10-26T06:32:00.002+01:00

La ressenya és un tipus de text breu destinat a fer conèixer i divulgar qualsevol activitat o manifestació artística (una exposició, una obra de teatre, una pel·lícula…) o el contingut d’un escrit (un article, un estudi, una obra literària, un llibre d’assaig…), tot fent-ne una descripció i una valoració crítica.

La ressenya té aquestes dues parts estables: l'encapçalament, que s’organitza d’una manera molt estereotipada en un sol ―el primer― paràgraf del text; i el cos de l'escrit, que presenta molta llibertat compositiva i es distribueix en diversos ―la resta de― paràgrafs. A continuació t’exposem el contingut detallat de cadascuna d’aquestes parts, perquè tries el que més et convinga:

L'encapçalament:
L'encapçalament bàsic presenta les dades bibliogràfiques del producte ressenyat. En el cas de ressenyes de llibres, les més freqüents, sol haver-hi el nom de l'autor o autors; el títol de l'obra (i el subtítol); el número del volum i el nombre de volums, si s’escau; el número de l'edició, si no és la primera; la ciutat on s'ha publicat; l'editor; la data de publicació i, si cal, la col·lecció i el número. També és convenient fer-hi constar el nombre de pàgines.
En un tipus d’encapçalament més complet s'hi pot consignar el número normalitzat (ISBN), la mida del llibre i, fins i tot, el preu.

El cos de la ressenya:

Un bon model a seguir és el que presenta aquests apartats:

Introducció. Es tracta d'un petit paràgraf que conté unes paraules inicials de funció eminentment fàtica, a fi i efecte d'atreure el lector i d’establir-hi un bon canal de comunicació. La introducció és un lloc apropiat, per exemple, per a comentar les circumstàncies de l'aparició o de la recepció de l'obra, la seva actualitat o oportunitat, la relació de l'obra amb les anteriors del mateix autor, la política editorial que ha permès publicar-la, etc. És a dir, per situar una mica el text referenciat. Amb tot, cal considerar que aquesta apartat no és obligatori, ja que, si l’autor ho considera convenient, també pot fer començar la ressenya in media res.

Resum: És una part imprescindible de la ressenya. Es pot oferir abans del comentari crític o, com passa molt sovint, alternant-hi, de manera que aquest incorpora informalment la informació bàsica del text. El resum té la funció de substituir i fer disponible el text inicial i alhora la de delimitar el domini de referències per a l'activitat del comentari. Procura que siga sempre un resum precís i no gaire llarg, que només t’ocupe una xicoteta part de la ressenya.

Comentari crític: És el rovell de l’ou de la ressenya i, per tant, ha de mirar d’incorporar tots els aspectes més rellevants i significatius sobre l’obra producte del treball de recerca complementari que s’ha de fer. La manera com has de disposar tota aquesta informació tractada és d’ordre lliure, sempre i quan procures fer-ho d’una manera clara i lògica, que permeta que el/la lector/a de la ressenya puga comprendre amb claredat els teus comentaris i els teus punts de vista sobre l’obra.

Conclusió: Es tracta d’un últim paràgraf que, a tall de colofó, tanca la ressenya.

Criteris d'avaluació i llibres voluntaris

2010-10-14T18:13:00.006+01:00

Us he penjat els criteris d'avaluació i el llistat de llibres voluntaris (marge dret). Recordeu que m'heu de confirmar les lectures voluntàries abans del 30 d'octubre del 2010. També teniu a la vostra disposició un enllaç on podeu descarregar-se la programació del curs que us vaig respartir el primer dia de classe, així com els dos primers temes de literatura.

Ànims!!

Enric Valor i Vives

2010-10-06T22:19:00.004+01:00

Ja hem comentat que el tema 2 de literatura tracta sobre l'obra literària d'Enric Valor, un dels escriptors valencians més important del segle XX. Per poder completar i ampliar el tema que us he lliurat a classe, ací us passe uns enllaços que us poden resultar interessants:

De la Universitat d'Alacant

http://www.ua.es/va/presentacion/doctores/valor/biografia.htm

Pàgina d'escriptors en llengua catalana

http://www.escriptors.cat/autors/valore/pagina.php?id_sec=2939

Proposta de resums text Enllà de l'horitzó

2010-09-28T08:31:00.004+01:00

Us passe les dues propostes de resum del text Enllà de l'horitzó d'Enric Valor que vam llegir ahir a classe. Us recorde, també, que al marge dret d'aquest blog teniu un apartat que diu Temes de literatura. Hi trobareu els temes a mesura que els anem repartint a classe.

RESUM MODEL 1 (OPCIÓ A)

ENLLÀ DE L’HORITZÓ

Les tropes feixistes assetgen la capital d’Espanya, Madrid, en plena guerra civil espanyola. El president del govern, Largo Caballero, decideix traslladar la capital de l’Estat a una ciutat més segura, València. El País Valencià, en general, es converteix en un lloc ideal per als refugiats castellans que són ben rebuts per la massa dominant d’esquerres. Les nostres terres garantien un clima dolç i una rica agricultura que els assegurava aprovisionaments. La Vila de Cassana, a l’interior del País Valencià, no va ser una excepció.

Quan es va desfermar l’atac general de l’exèrcit de Franco contra Madrid, el capità general dels republicans, Miaja, va organitzar la defensa de la capital, però, a causa de la gravetat del Setge es va haver d’evacuar part de la població. Els refugiats es van dirigir al País Valencià, que oferia un bon aprovisionament d’aliments i un clima càlid, a més hi predominava la gent d’esquerres. A Cassana, poble d’interior del País Valencià, començaren els preparatius per acollir-ne uns quants.

Com fer un bon resum

2010-09-26T23:21:00.002+01:00

Ja sabeu que una de les preguntes que es formula en el primer bloc de l'examen de les PAU és el resum d'un text amb una extensió màxima de 10 línies. Ací us passe un enllaç on es comenta que heu de fer per aconseguir un resum perfecte. Recordeu que resumir és reduir el text en 1/4 part i no hi pot haver cap opinió personal.

Ací teniu l'enllaç:

http://www.xtec.cat/~mibanez1/resum.htm

Comença el curs 2010-2011, benvinguts

2010-09-16T21:45:00.002+01:00

En el dia de hui hem començat el curs escolar 2010/2011. Enguany aquest blog serà una ferramenta de treball per als meus alumnes de 1r i 2n de batxillerat de l'IES Enric Valor de Picanya. Espere, sincerament, que les noves tecnologies, i concretament aquest blog, us servisquen per ampliar els vostres coneixements de cara als exàmens i en el cas de 2n de Bat de cara a les PAU. Per la meua part intentaré perfecccionar els temes de literatura i corregir tots els erros que vaig cometre el curs passat.

Gràcies!

Examen setembre PAU

2010-09-11T15:13:00.003+01:00

Pere Calders i Joan Fuster han estat els textos seleccionats per a l'examen de setembre de les PAU. El text de calders es tractava d'un fragment d'uns dels seus contes que s'inclou dins de l'Obra Invasió subtil i altres contes. El text de Joan Fuster, en canvi, es tractava d'una reflexió assagística sobre les límits difusos de les etapes de la vida; l'adolescència, la joventut, la maduresa i la vellesa.

Us passe els criteris de correcció dels dos models. Espere que tingueu molta sort!!

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF109.pdf

Solucionari:

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF110.pdf

Examen selectiu valencià 2010

2010-06-10T18:53:00.002+01:00

Estimats alumnes;

Com ha anat l'examen? Espere que molt bé. Jo almenys estic satisfect perquè encara que no ha eixit Enric valor, com molts de nosaltres pensàvem, han eixit dos autors que hem treballat bastant a classe; Mercé Rodoreda i Joan Francesc Mira. Supose que eren dos temes que portaveu estudiats, no? Pel que fa als textos, pense que estaven prou fàcils. Encara que a mi personalment m'ha semblat més senzill el text de Mercé Rodoreda, que com heu observat era un fragment de la seua obra La Plaça del Diamant.

Què us ha semblat l'examen? M'agradaria que em donareu la vostra opinió i m'enviareu algun missatge al correu elctrònic. Jo, encara que estic immers en la correcció dels exàmens del selectiu, us intentaré contestar.

Espere que les notes siguen ben altes i que us servisquen per a cursar la carrera que desitgeu.

Una abraçada

Enhorabona a tots i totes!!

2010-05-31T09:59:00.002+01:00

Des d'aquest blog vull donar-vos l'enhorabona per la feina que heu fet al llarg del curs. La majoria de vosaltres heu vist compensat aquest esforç amb bones notes i ara encareu les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) amb mols ànims i una grandíssima il·lusió. Alguns de vosaltres optareu per fer un cicle de grau superior i buscar una eixida laboral que estic convençut que aconseguireu perquè per damunt de tot heu demostrat humanitat i coratge.

Sols espere poder haver contribuït mínimament en la vostra formació. Si és així, jo em done per satisfet.

Ja sabeu quina és la manera que teniu de contactar amb mi. No us podeu permetre cap dubte.

Estic a la vostra disposició.

Model 3, opció B

2010-05-31T09:49:00.003+01:00

Com vaig dir a classe, ací teniu el solucionari del model 3, opció B, dels exàmens de les PAU. El darrer apartat no l'he posat perquè, com sabeu, s'ha de desenvolupar el tema de literatura (que ja el teniu) i fer l'article d'opinió (resposta lliure)

Apartat comprensió del text:

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/self.aspx/.Public/Soluci%c3%b3%20Model%203%20opci%c3%b3%20B.rtf

Apartat anàlisi lingüística:

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/self.aspx/.Public/Model%203%5EJ%20opci%c3%b3%20B.rtf

Enllaç amb els models de les PAU

2010-05-20T15:38:00.003+01:00

Com ja us he dit a classe, els professors hem disposat de 3 models (opció Ai B) de les noves proves. Tots, els 6 models, els hem treballat però us passe l'enllaç per si se'ls voleu descarregar. Si teniu algun dubte abans de les proves ja sabeu el meu coreu electrònic, no dubteu en fer-me preguntes i si us les puc contestar us les contestaré amb molt de gust...

Model 1

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF97.pdf

Model 2

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF98.pdf

Model 3

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF99.pdf

Agenda per al final de curs

2010-05-14T17:12:00.006+01:00

Us passe l'agenda prevista per al final de curs:

Dia 17: Es lliuraran les notes del darrer examen. A les 18, 15 hores es farà l'examen (SUM) per a tots aquells que no hagen fet la prova oral del llibre de lectura obligatòria (convocatòria única).

Dies 18, 19 i 20: Es realitzaran les revisions dels exàmens al departament de valencià. Examens orals dels llibres voluntaris.

Dia 24: Es donaran les notes finals de la 3ª avaluació. La nota de final de curs quedarà pendent de l'avaluació del grup que tindrà lloc el dia 26 de maig.

Molta Sort!!

Assaig; Joan Fuster i Joan Francesc Mira

2010-05-05T08:51:00.011+01:00

Com ja hem comentat a classe els darrers dies, el colofó als temes de literatura (tema 15 i 16) el posen dos assagistes ben importants; Joan Fuster i Joan Francesc Mira. Es tracta de dos autors valencians que tenen molt de pes en la nostra literatura i que, per tant, hauren de tindre'ls ben presents per a l'examen de dijous, dia 6 de maig, així com per a les PAU.

Us passe una xicoteta biografia dels dos autors:

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és assagista, historiador, crític literari i poeta. Intel·lectual autodidacte amb projecció històrica, es compromet amb el seu país i el seu temps. De la seva obra, prolífica i variada de temes, en destaca, per la seva transcendència, l'assaig polític Nosaltres els valencians (1962), premi Lletra d'Or 1963, que és un revulsiu en la societat valenciana del moment. Estudia l'obra d'Ausiàs March, de sant Vicent Ferrer, de Salvador Espriu i de Josep Pla, entre altres. També basteix una teoria coherent i documentada de la història dels Països Catalans. És distingit, entre altres guardons, amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1975) i amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1983). A títol pòstum, el Consell de la Generalitat Valenciana li concedeix l'Alta Distinció al Mèrit Cultural. Va ser president de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (1987-1991).

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista destaquen els treballs que es basen en la situació de la llengua i el poble valencià, com Crítica de la nació pura (1985) premis Joan Fuster i Crítica Serra d'Or d'assaig, que és una aproximació al concepte de nació des de l'òptica de l'antropologia, o Sobre la nació dels valencians (1997), i la síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000). És autor de novel·les i reculls de contes: Viatge al final del fred (1984), Els treballs perduts (1989), Borja Papa (1996), novel·la que va rebre els premis Joan Crexells, el de la Crítica dels Escriptors Valencians i el premi Nacional de la Crítica de literatura catalana, i Quatre qüestions d'amor (1998), premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. L’any 2002 va guanyar el premi Sant Jordi amb la novel·la Purgatori, que va merèixer també el premi de la Crítica. A més de la seva faceta creativa s'ha de ressenyar la seva tasca com a traductor, per la qual ha rebut diversos premis. Destaquen especialment les versions de la Divina Comèdia (2001), de Dante Alighieri; la dels Evangelis (2004), i la d'El tramvia, de Claude Simon. Per la seva dedicació cívica ha rebut la Creu de Sant Jordi (1991). És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Tots els temes de literatura

2010-04-26T19:38:00.002+01:00

Ja teniu a la vostra disposició tots els temes de literatura que entren per a l'examen del selectiu. Ja sabeu que per a l'examen del dia 6 de maig se'ls heu d'estudiar tots i així practiqueu per a les PAU.

Molts ànims

Us passe l'enllaç

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6?uc=2&isFromRichUpload=1

Dossier conceptes teòrics per a l'examen del selectiu

2010-04-13T14:02:00.004+01:00

Us passe un enllaç on podeu descarregar-se el dossier que he elaborat amb alguns aspectes teòrics que haureu d'estudiar per als examens de classe i per a l'examen de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), recordeu que aquest dossier us ajudarà però heu de completar aquesta teoria amb els fulls que hem repartit a classe i amb el llibre de text.

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/self.aspx/.Public/Conceptes%20te%c3%b2rics%20de%20l%5E4examen%20de%20les%20PAU%202n%20de%20batxillerat.doc

Molta sort!!

Power Point sobre la literatura de postguerra en la nostra llengua

2010-04-12T08:31:00.003+01:00

Com ja sabeu el greixut del temari de 2n de batxillerat transcorre en la postguerra. Buscant per la xarxa, he trobat aquest power point que ha penjat una professora de l'IES Eduardo Merello del Port de Sagunt, Mercé Durà, que us pot servir per a fer-se una idea general del panorama històric i polític d'aquesta època.

Bon profit i estudieu molt per a l'examen d'aquest dijous.

http://www.slideshare.net/lrius1/postguerra-246040?from=ss_embed

Temes de literatura de l'1 al 14

2010-03-30T18:12:00.002+01:00

En aquest enllaç podeu descarregar-se els temes de literatura de l'1 al 14, són els temes que aniran per al pròxim examen que faren després de les vacances de pasqua. Recordeu que en aquest examen també entraran els temes del llibre de l'1 al 10 i tots els apunts que hem lliurat al llarg de curs. Cal escalfar motors perquè l'examen del selectiu ja el tenim ben aprop.

Molts ànims!

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6?uc=1&isFromRichUpload=1

El teatre actual; Josep Maria Benet i Jornet

2010-03-24T08:56:00.004Z

Al llarg d'aquesta setmana continuarem treballant les característiques del teatre actual i ens centrarem en la figura de Josep Maria Benet i Jornet (tema 14). Tot i que el tema de literatura d'aquest autor ja us l'he passat fotocopiat, en els següents enllaços podeu completar i ampliar la informació:

Biografia

http://www.escriptors.com/autors/benetjornet/pagina.php?id_sec=1485

Obra

http://www.escriptors.com/autors/benetjornet/obra.php

Video (entrevista a TV3 sobre les seues sèries de televisió)

http://www.youtube.com/watch?v=lrSAXP_mtK8

Examen de lectura i més coses sobre Enric Valor

2010-03-03T08:28:00.004Z

Es convoca a tot l'alumnat que No haja fet l'examen de lectura de Temps de fang d'Albert Hernàndez i Xulvi, a la Sala d'usos Múltiple (SUM), dimecres 3 de març de 2010 a les 15, 30 hores. Tot aquell que no es presente tindrà un No presentat a l'examen de lectura. Us recorde que heu de lliurar l'article d'opinió i el treball voluntari (els qui vulguen, és clar).

Enric Valor

Ja us vaig dir que la figura de l'escriptor de Castalla, Enric Valor, adquireix enguany una importància capdal perquè, entre d'altres coses, es compleix el desé aniversari de la seua mort, 13 de gener de l'any 2000. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVLL) ha acordat nomenar-lo escriptor de l'any. Per si voleu saber més d'ell, ací us passe l'enllaç d'un article d'opinió que s'ha publicat al diari Avui en la seua memòria:

http://multimedia.avui.cat/pdf/10/0121/100121sup_a007.pdf

Examens de les PAU Model 1 (A i B) complets i més informació teòrica sobre el teatre català actual...

2010-03-01T08:12:00.005Z

Us passe el model 1 (A i B) del selectiu, que ja hem treballat a classe, totalment corregit:

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Examens%20del%20selectiu%20corregits?uc=1&isFromRichUpload=1

Per aquells que vulguen ampliar la informació dels temes de literatura que parlen sobre teatre, ací teniu un article interessantíssim de Francesc Massip sobre el Teatre català actual. Us el recomane:

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Teatre%20Catal%c3%a0%20actual?uc=1&isFromRichUpload=1

L'obra dramàtica de Manuel de Pedrolo

2010-02-23T06:53:00.005Z

Us passe una sèrie d'enllaços on podeu completar la informació que us he donat a classe sobre l'obra de Manuel de Pedrolo.

Ja sabeu que quan més sucre, més dolç...

http://www.escriptors.com/autors/pedrolomde/pagina.php?id_sec=1873

http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Pedrolo_i_Molina

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/00361735533714995332268/209152_0017.pdf#search=%22pedrolo%22&page=8

http://www.youtube.com/watch?v=HDMT8UrPgZg

Temes de literatura de l'1 al 12

2010-02-23T06:39:00.002Z

Em aquest enllaç us podeu descarregar els temes de literatura de l'1 al 12. Recordeu que aquests són els temes que entraran en el pròxim examen. La resta de temes, del 13 fins al 16, els donarem al llarg de la tercera avaluació.

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6?uc=2&isFromRichUpload=1

Sort per a tothom però no s'oblideu, si voleu aprovar cal estudiar...

Temes 9 i 10 de literatura. Característiques bàsiques poesia catalana actual i Miquel Martí i Pol

2010-02-04T05:31:00.004Z

Durant la pròxima setmana treballarem a classe els temes 9 i 10 de literatura:

9.- Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.

10.- La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho

Amb aquests dos temes acabem amb la poesia i ens endinsem amb altre gènere literari, el teatre. Us passe l'enllaç on se'ls podeu descarregar

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6?uc=1&isFromRichUpload=1

En aquest enllaç també hi podem extraure més informació de Miquel Martí i Pol, un dels poetes més destacats de la poesia catalana del segle XX

http://www.escriptors.com/autors/martipolm/pagina.php?id_sec=973

Continguts del pròxim examen

2010-01-24T16:00:00.004Z

Esimat alumnat de 2n de batxillerat;

Molt prompte haureu de fer el primer examen de la segona avaluació. Amb la finalitat de facilitar-vos una mica més la vostra tasca d'estudi, us informe dels continguts d'aquest examen. Ja sabeu, si teniu algun dubte m'ho pregunteu a classe o mitjançant el correu electrònic:

Cal recordar que l'examen serà com el del selectiu, però sols tindreu un model. Cal estudiar els temes del llibre de l'1 al 5 i els 8 temes de literatura que hem donat.

A) En el primer apartat Comprensió del text (3 punts). Entrarà el resum, el tema, l'estructura, la tipologia textual, el registre, la variació dialectal, la modalització, els recursos tipogràfics i les veus del discurs.

B) En el segon apartat Anàlisi lingüística del text ( 3 punts). Entrarà la sintaxi, els pronoms febles, sinonimia i antonimia, hiperònims i hipònims, camps semàntics, obertura de vocals, sonoritzacions de consonants.

D) En el tercer apartat Expressió i reflexió crítica (4 punts). Entraran els 8 temes de literatura que hem donat al llarg del curs. Dos temes a desenvolupar-ne un, amb 150 paraules. Per si us en falta algun, ací teniu aquest enllaç:

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6?uc=1&isFromRichUpload=1

A més, haureu de fer un escrit personal de 150 paraules relacionat amb el contingut del text.

Molta sort i ànims!

Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu

2010-01-21T06:43:00.003Z

Com ja sabeu, els temes 7 i 8 de literatura es centren en dos dels poetes més importants que ha donat la nostra literatura en el segle XX; Vicent Andrés Estellés i Salvador Espriu. Per completar una mica més la informació de classe i els temes que hem elaborat, us passe uns enllaços:

Vicent Andrés Estellés

http://www.escriptors.cat/autors/andresv/pagina.php?id_sec=227

http://www.youtube.com/watch?v=KbyGUNtVqXs&feature=related

Salvador Espriu

http://www.escriptors.com/autors/esprius/pagina.php?id_sec=732

http://www.youtube.com/watch?v=Bnw61_sGyh8

http://www.youtube.com/watch?v=fs_BGPGgM68

http://www.youtube.com/watch?v=60Rlq-QZaiA

Model 1 opció A del selectiu

2010-01-18T19:23:00.002Z

Us passe el model 1 opció A del selectiu complet i corregit. La pròxima setmana corregirem el model 1 opció B. M'agradaria, per tant, que intentareu fer-lo a casa. Recordeu que hi ha una hora i mitja per a fer l'examen.

Ací teniu l'enllaç:

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/self.aspx/.Public/Examens%20del%20selectiu%20corregits/Comentari%20complet%20Enll%c3%a0%20de%20l%5E4horitz%c3%b3%20d%5E4Enric%20Valor%20%5E5model%201%20opci%c3%b3%20A%5E6.pdf

Temes de literatura de l'1 al 7

2010-01-11T09:47:00.008Z

En el següent enllaç us passe els temes de liteartura de l'1 al 7. Recordeu que en aquesta segona avaluació treballarem fins al tema 12. No oblideu que els temes els heu de fer vostres, per tant, podeu canviar paraules i utilitzar sinònims amb la finalitat de facilitar-vos l'estudi.

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6

Per a completar la informació del tema 7, us passe un enllaç on podeu veure un video de la biografia de Vicent Andrés Estellés, un dels poetes valencians més importants del segle XX.

http://www.youtube.com/watch?v=khPR7l2VHnk

Aclariments i bibliografia sobre les Proves d'Accés a la Universitat (PAU)

2009-12-11T07:34:00.004Z

Ací us passe un enllaç on el coordinador de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) ens dóna alguns aclariments sobre les proves i on podreu trobar, a més a més, bibliografia per completar els vostres coneixements.

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF103.pdf

Els cinc primers temes de literatura...

2009-11-26T15:57:00.005Z

En aquest enllaç teniu els cinc primers temes de literatura. Us recorde que les notes de la primera avaluació han d'estar per al dia 9 de desembre, per tant, tot el que es done després del dia 9 entrarà per a la segona avaluació.

Molta sort als exàmens!

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Temes%20de%20literatura%20%5E5Jes%c3%bas%20Monz%c3%b3%5E6

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

Quim Monzó i la narrativa curta

2009-11-20T07:46:00.001Z

Ja sabeu que Quim Monzó és un dels màxims representants de la literatura catalana actual. Columnista, novel·lista i contista, ha rebut un bon grapat de premis i gaudeix d'un reconegut prestigi, especialment per la manera tan peculiar i personal d'escriure contes amb humor i ironia.

Us passe un vídeo on podeu escoltar el discurs inaugural que va fer Quim Monzó a la Fira de Frankfurt, l'any 2007, i l'entrevista que li va fer Andreu Buenafuente...

http://www.youtube.com/watch?v=YT-HTkUwO-M

http://www.youtube.com/watch?v=rDADyudZ7ag&feature=fvw

http://www.youtube.com/watch?v=AeRJwQUrbyk&feature=related

Un poc més de Mercè Rodoreda...

2009-11-20T07:22:00.000Z

Com sabeu Mercè Rodoreda és una de les escriptores més importants de la literatura catalana del segle XX. Obres com Aloma, La plaça del diamant o Mirall trencat han sigut un clar exponent de la nostra literatura i un referent de la novel·la psicològica.

Us passe uns enllaços que us serviran per completar els apunts de classe i entendre una mica més l'autora del llibre que heu llegit en aquesta primera avaluació; Mirall Trencat.

http://www.youtube.com/watch?v=1Pb4znoe9Ts
http://www.youtube.com/watch?v=H40PIwf3GRY&NR=1
http://www.youtube.com/watch?v=2GDU5SSrzQg&feature=related

La literatura catalana a través de textos...

2009-11-11T08:45:00.000Z

Mireu aquests dos textos que treballarem els pròxims dies a classe.

Reflexioneu una mica...

Literatura catalana de postguerra

La dictadura del general Franco tallà de soca-rel l'activitat literària duta a terme per molts escriptors que ja havien començat a escriure abans de la Guerra Civil i, d'altra banda, els que comencen a escriure a partir de 1939 es troben amb un panorama desolador exempt de referències.

La necessitat d'uns i d'altres d'escriure, d'explicar-se i de contar -aleshores més que mai- la realitat que els circumda es desenvoluparà a l'exili, lliures de qualsevol censura. Per tant, es pot afirmar que és a l'exili, principalment a Mèxic, Xile o Argentina, on es durà a terme una gran activitat literària, gràcies a la creació del Jocs Florals, premis i revistes. És en aquest context on el conte troba una major possibilitat d'implantació i esdevé el gènere per excel·lència de la postguerra. Caldrà arribar als anys setanta per trobar un clima de normalització.

La literatura catalana des del anys 70 fins l’actualitat
En literatura, com en la resta de les disciplines, de vegades és difícil prescindir d’algunes etiquetes que serveixen per sistematitzar l’objecte d’estudi i ben sovint s’erigeixen moltes veus en contra d’allò batejat. En el cas de les generacions és complicat: quan algú intenta aplegar diversos autors sota un determinat rètol, molts se n’aparten, perquè consideren que no comparteixen determinats trets amb les companys de viatge.
El fet d’intentar donar compte d’allò que tothom ha definit com literatura actual sembla complicat per la manca de perspectiva que existeix, alhora que s’hi troba la dificultat afegida de classificar un vast i heterogeni conjunt d’obres

Cal considerar que la literatura catalana no sofreix un tall en sec l’any 1975, amb la mort de Franco, perquè els nostres autors ja havien encetat un procés de revolta i de compromís amb la llengua i la cultura del país que s’inicià des que el règim començà a fer aigües. És clar que a nivell sociopolític ha suposat una fita que inicia un procés democràtic però la nostra literatura s’ha avançat en molts aspectes a totes les llibertats assolides posteriorment.

Examen 5 de novembre

2009-11-04T06:50:00.001Z

Us informe que l'examen de demà dia 5 de novembre es realitzarà a la Sala d'Usos Múltiples (SUM). L'examen de 2n B començarà a les 8, 15 hores i acabarà a les 9,25. L'examen de 2n C començarà a les 10,20 hores i acabarà a les 11: 30.

Recordeu que l'examen tindrà la mateixa estructura del selectiu amb el contingut que hem donat (3 primers temes de llengua i els tres de literatura).

Molta Sort!

Els tres primers temes de literatura

2009-10-29T16:04:00.000Z

Us passe un enllaç on podeu baixar-vos el tres primers temes de literatura. Recordeu que són els que van per a l'examen del dia 5 de novembre, juntament amb els tres primers temes del bloc de llengua (llibre de text) i les preguntes guiades del comentari. Per a l'examen seguirem el mateix model del selectiu.

Per als despistats, us informe que els temes estan a la carpeta que diu Temes de literatura (Jesús Monzó). Aneu estudiant per a l'examen i recordeu que els exercicis me'ls haureu de lliurar el mateix dia de l'examen.

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public

Tipologia textual

2009-10-27T06:02:00.000Z

Per a treballar la tipologia dels diferents textos, us passe l'enllaç on podeu trobar el dossier que hem penjat al suro de la classe. En cadascun dels tipus de text teniu el concepte, l'estructura i les característiques. Els pròxims dies ho treballarem a classe.

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public?uc=1

CATALÀ

2009-10-21T22:17:00.001+01:00

Ja sabeu que una de les possibles preguntes de la primera part de l'examen (comprensió del text) consisteix a identificar la varietat dialectal del text amb exemples concrets.

Us passe un post molt il·lustratiu on podeu comprovar la divisió dialectal de la nostra llengua en dos grans blocs; l'oriental i l'occidental. A classe ja ho treballarem amb una mica més de profunditat.

CATALÀ

View more presentations from gilabert.

Model d'examen definitiu del selectiu

2009-10-19T08:32:00.000+01:00

Després de la reunió que tinguérem el passat dijous, 15 d'octubre, a la Universitat de València amb els responsables de l'examen del selectiu, ja us podem confirmar quin serà el nou model d'examen.

http://centros.uv.es/web/departamentos/D140/data/informacion/E126/PDF96.pdf

Com podeu veure, l'examen consta de tres parts;

En la primera (comprensió del text), teniu 7 possibles preguntes, les dues primeres eixiran segur i dues més de la resta d'items que es proposen.
En la segona part (anàlisi lingüística del text) tindreu tres preguntes sobre pronúncia, gramaticals i lèxiques, en la primera pregunta cada error descompta un encert.
En la tercera part (Expressió i reflexió crítica) desenvolupareu un dels 16 temes de literatura (150 paraules) i realitzareu una reflexió personal sobre un tema relacionat amb el text (150 paraules).

Criteris de correcció:

La primera part:

A) 1 punt

B) 1 punt

C) 0,5 punts

D) 0,5 punts

La segona part:

A) 1 punt (cada error descompta un encert)

B) 1 punt

C) 1 punt

La tercera part:

A) 2 punts

B) 2 punts

L'oració simple i l'oració composta

2009-10-14T08:39:00.000+01:00

Us passe uns enllaços on podeu extraure més informació i completar el que teniu al llibre de text sobre l'oració simple i l'oració composta.

A més a més, us he afegit un nou enllaç sobre llengua (es troba al marge dret de la pàgina principal), allí trobareu un dossier molt interessant, on es resumeix tota la sintaxi catalana amb exercicis pràctics. Aquest dossier el treballarem al llarg del curs.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Oraci%C3%B3_simple

http://ca.wikipedia.org/wiki/Oraci%C3%B3_composta

Explica les característiques més importants de l'obra literària d'Enric Valor

2009-10-13T13:26:00.000+01:00

Este dijous, 15 d'octubre, haureu de lliurar el treball de la unitat 2 de literatura. Recordeu que els treballs han de tindre, entre d'altres coses, un índex, una introducció i unes conclusions. No s'oblideu de fer referència a la bibliografia, és a dir, les fonts d'on heu extret la informació. Com ja hem comentat a classe, en aquest tema heu de centrar-se en l'Enric Valor literari, tot i que va descatar en altres camps de treball com ara la gramàtica o la lexicografia.

Característiques del resum

2009-10-10T10:07:00.000+01:00

Us passe un enllaç amb les característiques que ha de tindre un bon resum. A mesura que avance el curs anireu corregint les vostres errades. Endavant i molts ànims.

http://personales.alc.upv.es/joalma1/0.pdf

Treballs i conclusions del tema 1 de literatura.

2009-10-08T16:14:00.000+01:00

Una vegada lliurats i exposats tots els treballs del tema 1 de literatura (Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l'època), us passe un enllaç on podeu veure les conclusions que ha extret un grup de 2n de batxillerat, concretament de 2n de batxillerat B. També us penge un dels treballs més complets que s'ha elaborat d'aquest primer tema. Es tracta d'un treball realitzat per un grup de 2n de batxillerat C.

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/browse.aspx/.Public/Tema%201%20de%20literatura

Propostes de resum dels textos Enllà de l'horitzó d'Enric Valor i Els indis de Joan Solà

2009-09-30T15:49:00.000+01:00

Us adjunte un document on teniu una proposta de resum dels dos textos que ja hem treballat a classe, Enllà de l'horitzó d'Enric Valor (model 1, opció A) i Els indis de Joan Solà (model 1, opció B). No s'oblideu de rectificar les errades ortogràfiques i de sintaxi.

http://cid-2565f74c857fae6a.skydrive.live.com/self.aspx/.Public/Resum%20dels%20textos%20Enll%c3%a0%20de%20l%5E4Horitz%c3%b3%20d%5E4Enric%20Valor%20i%20Els%20indis%20de%20Joan%20Sol%c3%a0.doc

Us passe altre enllaç on podeu veure altra proposta de resum del text Els indis de Joan Solà

https://joalma1.webs.upv.es/classes2bat/elsindisresum2.doc

Feu un resum de l'article Menfot i menfotisme d'Eugeni S. Reig

2009-09-27T11:06:00.000+01:00

Ací teniu un enllaç on trobareu un article interessant de Eugeni S. Reig que duu per títol Menfot i menfotisme. Feu un resum que no supere les 10 línies. Recordeu que a la dreta de la pàgina del blog teniu un enllaç on se us explica com fer un bon resum. Haureu de lliurar-lo el pròxim dijous 1 d'octubre

http://www.elpunt.cat/noticia/article/-/8-articles/80171-menfot-i-menfotisme.html?tmpl=component&print=1&page=

Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

2009-09-24T13:59:00.001+01:00

Per obrir boca i elaborar la Unitat 1 de l'apartat expressió i reflexió crítica de l'examen, ací teniu un text que us servirà per fer-vos una idea del panorama literari que té la nostra llengua en plena dictadura franquista.

" La dictadura del general Franco tallà de soca-rel l'activitat literària duta a terme per molts escriptors que ja havien començat a escriure abans de la Guerra Civil i, d'altra banda, els que comencen a escriure a partir de 1939 es troben amb un panorama desolador exempt de referències. La necessitat d'uns i d'altres d'escriure, d'explicar-se i de contar -aleshores més que mai- la realitat que els circumda es desenvoluparà a l'exili, lliures de qualsevol censura. Per tant, es pot afirmar que és a l'exili, principalment a Mèxic, Xile o Argentina, on es durà a terme una gran activitat literària, gràcies a la creació del Jocs Florals, premis i revistes. És en aquest context on el conte troba una major possibilitat d'implantació i esdevé el gènere per excel·lència de la postguerra. Caldrà arribar als anys setanta per trobar un clima de normalització".

Informació útil per a 2n de batxillerat

2009-09-21T21:11:00.001+01:00

Benvinguts i benvingudes al nou curs de 2n de Batxillerat.Enguany encetem una nova etapa. Haurem d'estudiar, igual que als cursos anteriors, tots els elements de l'adequació, coherència i cohesió, perquè hi haurà preguntes específiques que s'hauran de contestar atenent als coneixements de les propietats textuals, ara, però, serà una resposta específica i no una part del comentari. Respecte a les qüestions d'anàlisi lingüistica, haurem de repassar morfologia verbal, fonètica, ortografia, gramàtica i sintaxi. Tot i que les preguntes no semblen massa difícils caldrà fer un esforç per poder arribar a veure, almenys, els aspectes més importants. I per últim, l'expressió i reflexió crítica haurà de comptar amb la memorització que, fins ara, no havia estat necessària, però la nostra literatura no quedarà oblidada i l'alumnat preuniversitari gaudirà d'un bagatge cultural més ric.

Si punxeu ací podreu comprovar l'estructura de l'examen i els criteris d'avaluació

http://www.ua.es/dfc/pau/PAU20102011.pdf

Benvinguts i benvingudes al curs 2009/10 de l'IES Enric Valor de Picanya

2009-09-15T12:59:00.000+01:00

Si ets alumna o alumne d’ESO, batxillerat o Cicle Formatiu, avui és el teu primer dia de classe. Les vacances d’estiu que semblen no tenir final, també s’acaben. Has tornat a una aula nova però possiblement poc ha canviat. Has començat un nou curs però pot ser tot et sóna ja massa. És possible que avui passes per l’abatiment i la il·lusió diverses vegades.

Personalment és la primera vegada que estic a l'IES Enric Valor de Picanya, després d'haver passat els darrers anys per altres centres del País Valencià, com ara; l'IES de Benimàmet, l'IES Eduardo Merello del Port de Sagunt o l'IES Beatriu Civera del Barri del Crist, a Aldaia.

Sóc el tutor de 1r ESO E

Sóc el professor de valencià a 1r A, B i E (ESO)

Impartisc l'assignatura optativa de Teatre per a 3r d'ESO.

Sóc el professor de valencià de 2n B i C (batxillerat).

En el present curs mantindré aquest blog com una eina de treball i d'intercomunicació entre alumnat i professor. Hi haurà, per tant, exercicis, activitats, comentaris i suggerències, dirigides a tots vosaltres amb una clara finalitat ; que les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) formen part del vostre currículum formatiu i una eina més per adquirir coneixements de tota mena. Us agrairia, per tant, comentaris, així com també crítiques constructives. Al cap i a la fi no hem d'oblidar que aprenem els uns dels altres.

Benvinguts i molta sort!

Activitat sobre Beatriu Civera

2009-02-27T17:44:00.000Z

Com ja sabeu, el nostre institut rebrà el nom de Beatriu Civera, escriptora valenciana de postguerra.

Amb la finalitat de conéixer una miqueta millor quina és i quines coses importants va fer al llarg de la seua vida, us propose la següent activitat:

A) En aquest enllaç trobareu informació sobre aquesta escriptora. http://ca.wikipedia.org/wiki/Beatriu_Civera

B) En un full en blanc heu de posar el nom de l'escriptora en gran (part superior) i després exposar el més important de la seua biografia (dades sobre la seua persona) i la bibliografia (obres literàries que ha escrit, així com els premis que ha rebut)

c) Si algú aconsegueix una fotografia que la inserte al treball.

PD: recordeu que els treballs s'hauran de lliurar a finals de la pròxima setmana.

Important; notes de valencià de la Unitat 3

2009-02-17T14:34:00.000Z

Al llarg d'esta setmana estaran les notes de la Unitat 3 de valencià que han fet els grups de 2A, 2B, 2E i 2F, us recordem que la primera setmana del mes de març haurem de fer l'examen de lectura del llibre de Pasqual Alapont Fi de culs a Mallolca.

Alumnat amb assignatures pendents d'altres cursos

2008-11-04T08:39:00.000Z

El departament de Valencià de l'IES núm. 3 d'Aldaia ha decidit que per a recuperar l'assignatura pendent de valencià, l'alumnat haura de fer el següent:

A) Presentació d'un dossier (quadern d'exercicis que el professor deixarà en la fotocopiadora).

B) La lectura d'un llibre o conte que s'adjunta al dossier.

C) Si no es presenta el quadern abans esmentat dins dels terminis establerts, l'alumnat suspendrà automàticament l'assignatura.

Internet, una nova manera d'ensenyar llengua

2008-11-03T15:52:00.000Z

Benvolgut alumnat,

La societat avança i les noves tecnologies de la informació i la comunicació (les TIC) ens donen l'oportunitat de poder crear nous espais comunicatius virtuals. Aquest és el cas del blog que ara esteu consultant i que ha rebut el nom de: El valencià, més que una llengua...

Es tracta d'una pàgina on trobareu enllaços interessants amb altres pàgines webs, diccionaris en línia, exercicis de lèxic, de gramàtica, d'ortografia, notícies sobre educació, etc., però al mateix temps vull que siga un instrument de comunicació, una plataforma mitjançant la qual el professor de valencià difondrà informació molt útil per a l'alumnat tant de secundària com de Batxillerat.

Espere que us siga ben útil.

El vostre professor de valencià

Jesús Monzó